dijous, 25 de febrer de 2021

Diari d'un confinament: dia 6

Ei! Finalment avui a les 10:36 h he rebut l'SMS al mòbil dient-me el resultat de la PCR. Res, només 65 hores després d'haver-me fet la prova. Bravo! Sort que tinc La meva salut i ja ho havia mirat ahir.

I em pregunto: han trigat tan perquè ja sabien em tenien confinat? 

Espero que sigui això si no ja entenc perquè hi ha tants nous contagis. Imagina que hagués fet la PCR per un altre motiu i hagués sigut positiva, podria haver estat escampant el virus durant 65 hores tan tranquil·lament.



A la feina saben que estic confinat, però potser ho està molta més gent perquè no m'han emprenyat gens ni mica. M'he preguntat:
Hay alguien al otro lado? Eo! Bé, millor així que ahir sí que van ser més actius.



A veure: tinc la cafetera endollada tot el matí i m'he fet al menys 3 cafès, doncs com pot ser que després de dinar hagui fotut una hora de migdiada? Si a més no vaig gens cansat!!! 

He fet una cosa que feia seeegles que no feia... tocar el piano! 

Primer de tot he obert la tapa amb aquella curiositat i esperança de trobar les tecles blanques i negres a sota. Sí, hi eren encara! Llavors he pitjat una i ha sonat i tot! El que m'ha costat més de trobar han estat les partitures. Per molt que mirava les lleixes, no les veia, he remenat calaixos i m'han sortit les llibretes de música, però de les partitures ni rastre... fins que les he vist on havien d'estar i han estat sempre: a les lleixes. Una mica més i em mosseguen.



Naturalment he agafat la més fàcil de totes i, tu, encara l'he pogut tocar! M'he enrecordat de les notes i tot! Potser demà hi toco una miqueta més, no gaire no fos cas.

M'han donat una mala notícia, la mort d'una antiga amiga amb la qual feia molt que no teníem contacte i amb qui no havíem acabat massa bé per motius que ara no venen al cas. La qüestió és que m'ha sabut greu. La vaig apreciar molt en el seu dia i puc dir que va ser la persona que em va obrir les portes de Girona i amb qui vaig conèixer un munt de gent en una ciutat desconeguda per a mi i on no coneixia absolutament ningú. Allà on siguis, descansa i sigues feliç.

Bé, els confinaments, com la vida, ja ho tenen això: coses divertides, alegres i d'altres no tant.

Au, que demà és divendres i tu cuerpo lo sabe 🙈


Cap comentari: