Les
tres pomes
Va
agafar les últimes tres pomes que li quedaven i es va asseure amb la
desesperació reflectida al rostre. Tres pomes. Tot el seu menjar,
tot el seu capital. Tres tristes pomes. Amb una mica de sort i força
de voluntat podria menjar cada dia. Tres dies. Tres dies i després
què. Que menjaria, que seria d’ell? Va tancar els ulls amb
desesperança i, una a una, les tres pomes van caure a terra i allà,
soles i oblidades, acabarien per podrir-se.
Frederic Mayol
Inspirat
en el quadre Young Man With Apples (1937) d’Amrita Sher-Gil
Comentaris