 |
| Dibuix de Frederic Mayol, Sant Jordi 2020 |
Quin Sant Jordi més estrany i trist, aquí confinat a casa, sense llibres, sense roses...
Sant Jordi hauria d'estar ple de vida, de bullici, d'alegria, dels colors vius de les roses, de l'art de les portades de llibres, de les olors dolces de les flors i les olors de llibres nous, de gent, d'escriptors signant els seus llibres, de trobades inesperades amb antics coneguts a la fira, de trobades esperades i tradicionals amb amics després de passejar per les parades de llibres i roses, de sopars, de converses, de copes de vi, de cerveses fresques, de riures, d'emocions, de roses regalades, de llibres regalats, de llibres autoregalats, d'amor, de parelles, de petons, d'abraçades, de mans entrelligades, de flors portades amb estimació, de llibres contra el pit, de promeses d'amor entre els llençols, de promeses d'aventures i drames entre pàgines d'olor a tinta, d'històries, milers d'històries viscudes, de llibreries, de floristeries, de llibreters enfeinats, de descomptes, de cues per pagar el llibre, de floristes adornant les roses amb cintes de colors, amb la senyera i tallant les espines perquè no ens punxem, de passejades tranquil·les escapant-se de la gentada, d'assegudes en bancs per veure passar la gent, les parelles agafades de les mans, els homes corrent per comprar la rosa a darrera hora, de versos, de poemes, d'esmorzars literaris, de recomanacions...
Tot això és Sant Jordi i res d'això ho podem tenir avui. No obstant sí que tindrem una cosa: l'esperit de la diada, això, ni un virus ens ho podrà arrabassar.
Comentaris