 |
| L'alter ego d'en Deric a la feina |
Recordo perfectament el meu primer dia i com em van presentar els companys. Jo no tenia plaça fixa i els anava mirant i els veia a tots molt grans i pensava que potser es jubilarien aviat i podria optar al seu lloc. Jo era dels joves de la plantilla.
22 anys després, cada cop queda menys gent de la que hi havia quan vaig entrar. Molts s'han jubilat o han canviat de feina o d'altres, malauradament, han mort. I això em provoca una sensació estranya, la d'estar en una llista de noms de treballadors de la casa que es van tatxant a poc a poc a mida que es jubilen i penses qui serà el següent?
Tot just ahir, en passar per diferents departaments, vaig veure que, efectivament, hi ha moltes cares noves, gairebé totes d'entre vint i trenta o trenta-cinc anys. I vaig pensar que em deuen veure a mi com jo veia els companys el primer dia. Ara ells són els joves i jo he passat a ser una de les "institucions" de la casa.
Jo vaig renovar quan vaig entrar. Ara ells són els que ens renovaran a nosaltres (d'aquí encara molts anys). És llei de vida. No?
Comentaris
Un fort petó i per molts anys.
Ei, amb aquest alter ego podràs participar als concursos de la Jomateixa!