Es va despertar d'hora, ben d'hora, com acostumava a fer, amb les notícies de la ràdio al despertador. Mentre posava els peus a terra escoltant la Terribas, rascant-se el cap i badallant, va decidir, per enèsima vegada que al dia següent canviaria d'emissora i posaria una en que només hi hagués música.
Estava fart de despertar-se amb ràbia, fàstic i indignació per les notícies procedents de la nació veïna que volia interferir de mala manera en el país empresonant tothom que pensés diferent. Eren uns sentiments que no volia tenir, però que el colpejaven a l'estómac cada cop que sentia les notícies. I sí, també impotència. Impotència per no poder fer res des de la seva posició de persona intranscendent. Impotència per no poder deixar de ser el que no volia ser, per no poder esparracar el seu carnet d'identitat.
Es va llevar i va anar cap al lavabo, va aixecar la tapa del vàter i s'hi va asseure. Si més no, des que la situació al país era la que era, no havia tingut mai més restrenyiment.
Comentaris
He, he, he... mai no havia vist una interpretació tan literal de l'expressió tan acostumada "és per cagar-s'hi"... i mira! si algú en pot treure algun avantatge millor per ell, perquè ja costa, ja...