 |
| Sèniors extraordinaris |
Ahir vaig assistir a
una xerrada que portava per títol «Sèniors extraordinaris» on
tres persones de 87 anys parlaven de la seva experiència vital, però
sobretot de la vida activa que porten a la seva edat.
Va ser realment
extraordinari sentir-los, no tan parlar de la seva vida, que sí
perquè van viure una època molt difícil i dura que va marcar tota
una generació, sinó per l’activitat que, a pesar de l’edat i
dels problemes de salut que comporta, encara duen a terme.
Per exemple, l’home,
Àngel Comalada, músic de professió, encara toca el piano cada dia
a més de cantar en una coral, fer llargues caminades i anar vestit
sempre impecablement.
La Maria Antònia
Canals, professora de matemàtiques, encara va gairebé cada dia al
seu despatx de la Universitat a treballar i ensenyar altres
professors. A més va ser emotiu veure com retrobava antics alumnes
seus entre el públic.
I deixo per l'última
la Marcel·la Tubert. Què dir d’ella! Que és una dona genial,
activa, positiva, divertida, extraordinària. Me l’estimo molt
encara que no li digui. Vam passar estones divertidíssimes i vam
riure moltíssim quan compartíem estones de ràdio junts i cada cop
que ens trobem encara em recorda la meva admiració per l’Aitana
Sánchez-Gijón, que va ser la primera cosa de que vam parlar quan
ens vam conèixer. Avui, als seus 87, encara dirigeix i presenta un
programa setmanal a la ràdio.
Jo, si arribo als
87, vull ser com ells i plantar cara a la vellesa amb bona cara,
positivitat i, sobretot, amb molta energia.
Comentaris