Hi ha petits detalls a la vida, als quals no donem gaire importància i que, no obstant, poden influir molt en altres persones sense que ni ens adonem.
Això és el que em va passar no fa gaire amb una companya de feina el dia que li fèiem una celebració de jubilació.
Al final del petit acte, m'hi vaig acostar a ella per acomiadar-la i fer servir les fórmules de rigor d'aquests casos quan em va dir:
- No oblidaré mai que em vas trucar. Gràcies - mentre se li humitejaven els ulls de l'emoció.
Em vaig quedar sorprès perquè no entenia res i li vaig preguntar de què anava allò. Em va dir que jo havia estat una de les poques persones que l'havia trucat per interessar-me per ella quan havia tingut un greu problema de salut.
Feia tants anys ja de la seva malaltia i d'aquella trucada que ho havia oblidat totalment. Però ella no. Per ella, aquell petit gest meu que vaig fer perquè em semblava el més lògic de fer amb una companya de feina, va ser molt important, tant que encara quan la va recordar, es va emocionar.
Sembla una història d'aquelles de "moraleja", però és ben real i des de llavors que penso que, a vegades, un petit somriure, un gest, a algú en un moment determinat, que per a nosaltres no ens implica cap esforç, a l'altre persona li pot fer un bé que no podem ni arribar a sospitar.
Per cert, ara li enviaré un WatsApp per preguntar-li com li va la vida de jubilada i si s'ha tornat a dedicar a la restauració de mobles.
Comentaris