Avui he trobat aquest poema publicat el 1901 i que crec que segueix estan de rabiosa actualitat més de 100 anys després (bé, en tenia més actualitat a les 14 h que a les 15:27 h) ;)
Via
fóra...
¿Qué
fá exa gent forastera
que's
fica à nostres casals,
se'ns
emporta la cullita
y
ab la hisenda acabarà;
que
moteja nostres resos
com
si'ls fes un condemnat,
y'ns
arrebassa la llengua
si
ab lo cor volem parlar?
¿No
paguém al Rey las tallas
dels
primers fruyts del trevall?
¿que
se deshonra à la terra
per
parlar en català?
— ¡Com
que'l
poble
sense lléngua
degenera
y mor esclau! —
¿Qué
fé exa gent forastera
escampada
sá y enllá,
rebuig
de pobles y vilas
dexías
de Satanás?
Si
han malmés son patrimoni
que'l
refassin trevallant
y
no vingan á empobrirnos
per
volguernos igualar;
¿No
tenen los nostres jutjes
per
reprimir tals desmans,
la
lley sábia de la terra,
la
fermesa en la vritat?
— Nostres
lleys foren cremadas
per
qui'ns ha de judicar.
¿Qué
fa exa gent forastera
que
al redoble d'un timbal
recorra
vilas y pobles
y
se'n dú'ls minyons cada any?
¿Quin
crim feren aquets joves
que'ls
busquin de mas en mas
y
se'ls emmenin á collas
com
si fossin criminals?
¿No
son consol de sos pares?
¿No
son esclaus del trevall?
y,
quan perilla la patria,
no
la saben defensar?
— Retenir
la sang
novella
n'es
prudència dels tirans. —
Donchs,
que son los crits de ¡Visca!
per
las pátrias llibertats,
si
la pátria ja no es pátria
y
sos fills restan esclaus?
¿Com
pot ser lo que avans era,
aquella
pátria tant gran
que
dintre d'ella hi cabian
totas
nostras llibertats?
Si'ns
arrebassan la llengua
y
las lleys nos han cremat,
y
se'ns emportan los joves
¡Qui
la empenta aturará!
— Deu
del Cel que sempre vetlla
pels
pobles esclavisats.
Publicat a:
Geronés,
Lo, 1901-06-15, p. 3.
Servei
de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de
Girona (www.girona.cat/sgd)
Comentaris
ES MACO RECORDAR A ELS NOSTRES AVANTS-PASSATS,CREC QUE ENS FA MILLORS.