Jo circulant amb bici pel carril destinat a tal efecte |
El 30 de novembre, mentre jo caminava tranquil·lament per la vorera, en una cantonada d'un carrer estret em va sortir un boig en bicicleta i no vaig poder evitar la patacada. El resultat va ser una molt important luxació del dit petit de la mà dreta, immobilització durant 3 setmanes i rehabilitació diària des del mes de gener i encara no he acabat. Tot i això perquè el metge em digui que el dit no em quedarà mai bé.
Sóc usuari no habitual de la bicicleta i crec que és necessari que se incentivi molt més, però això passa per la creació de carrils bici sostenibles (que no s'hagin de tallar arbres per fer-ne un, com han fet a Girona) i amb lògica, és a dir, hi ha carrils que comencen i acaben com el Guadiana o que no porten enlloc (com els pocs que hi ha a Salt). I també, com no, amb la pedagogia i el càstig pels imprudents.
No sé si la solució passa per un registre, matriculació o obligació d'assegurança. Potser les dues primeres opcions no caldrien, però la tercera certament sí. La Plataforma Mou-te en Bici de Girona diu que l'assegurança del pis ja inclou el dany a tercers. Cert, però el fill de puta que em va atropellar, ja us asseguro que, d'assegurança, no tenia ni la d'anar a cagar! No es pot ser tan perroflauta i confiar amb la bona fe de la gent, perquè no és així, per cada persona que actua bé, hi ha quinze que ho fan egoistament.
Quan em van atropellar em vaig sentir totalment impotent, perquè tot i que es va aturar, no es va creure que m'hagués fet mal i mentre jo m'aguantava el dit amb l'altre mà ple de dolor i l'insultava com mai he insultat a cap desconegut, no vaig poder fer res més que engegar-lo a pastar fang i anar-me'n de dret a l'hospital, tot sol. Què hauria aconseguit demanant-li el DNI o trucant la policia? Res de res, a part de molts més mal de caps.
S'ha d'acabar d'alguna manera amb l'incivisme de molts usuaris de bicicleta (que no ciclistes, aquests acostumen a ser molt responsables), però encara més, de la impunitat amb que actuen, tan a Salt com a Girona, com arreu. De la mateixa manera que s'ha de fer pedagogia als conductors de vehicles a motor i als vianants que els carrils bici són de circulació i no es poden envair o creuar sense mirar.
Comentaris
Jo, quan vaig per Barcelona, acostumo a mirar els carrils bici amb lupa! L'altre dia, anava amb els meus néts bessons (un a cada mà) i sooooort que vaig mirar, perquè també en venia un a tota pastilla, uffff...
PS: No se si es massa correcte fer fotos mentre vas amb bici