El meu cos i la meva ànima són dues entitats diferenciades que conformen el meu únic jo.
Per una banda hi ha l'ànima, que el meu jo conscient, el que sap fer moltíssimes coses a la perfecció: canta cançons sense desafinar gens ni mica, dibuixa amb nitidesa i professionalitat, escriu llibres de mil pàgines que es converteixen en best-sellers, és una gran esportista que crema la més mínima partícula de grassa del cos...
Per l'altra banda hi ha el cos que vol fer tot allò que li diu l'ànima (el meu jo conscient) i que s'estavella contra la realitat: desafina i és incapaç de recordar les melodies, agafa el llapis com si li haguessin amputat les mans, escriu línies i més línies que se'n van de dret a la paperera, en lloc de six-pack té one-pack semblant a una panxeta incipient...
No entenc perquè han de ser tan divergents. Per què el cos no s'acosta a la realitat de l'ànima i no a l'inrevés?
En fi, continuarem somiant amb el six-pack...
Comentaris
ostres, darrerament visc amb les teves imatges i no recordava quan m'agradaven les teves lletres
tindre que tornar aqui !!
petons de sargantana