No sé si a tot
arreu és igual que a Salt o no, però em temo que és un fenomen
global. Parlo d'una espècie urbana que cada cop prolifera més i amb
l'arribada del bon temps es converteix en una plaga: els ciclistes
suïcides.
Una bicicleta és un
vehicle molt fràgil i inestable i només per aquest fet el seu
conductor hauria de ser d'allò més prudent i responsable (quan jo
la faig servir per anar per Salt, ho intento) perquè en cas de
caiguda o accident rebrà de valent.
Doncs, si més no a
Salt, és tot al contrari: ciclistes circulant a tota velocitat per
la vorera que estan a punt d'atropellar la teva gossa que, pobreta,
no ha vist el perill i l'únic que volia era anar a olorar un arbre i
li has de fer una estrebada de la corretja perquè no se te
l'enduguin per endavant. El ciclista a sobre s'emprenya perquè ha
hagut de frenar: Ei, maco, que vas per la vorera. Estúpid!
Ciclistes que se
salten stops sense ni tan sols mirar si pel carrer que té la
preferència ve un cotxe o no. I ve. I el cotxe ha de frenar en sec
per no carregar-se el ciclista que ni s'ha immutat que ha estat a
punt de morir atropellat. El mateix passa si en lloc d'un stop hi ha
un semàfor en vermell.
Haurien de respectar
les normes de circulació igual que qualsevol altre vehicle, però al
menys, si no ho fan, que siguin una mica més prudents i que al
passar-se un semàfor en vermell o saltar-se un stop, mirin que no
vingui cap cotxe. Està en joc la seva pròpia vida i el mal de cap
que produiran al pobre conductor que ha passat en verd abans
d'aixafar el ciclista, però això a ells no els importa, ja seran
morts.
També per sort, i
com amb tot, hi ha que circulen pels carrils bicis habilitats i que
respecten les normes i van amb prudència, però malauradament sembla
que aquests són cada cop més escassos i proliferen els suïcides.
Si més no a Salt.
Comentaris
Apa, fes un apartat especial pels runners amb els cascos posats...
Jo també vaig en bici molts cops a treballar i certament molts vianants no respecten el carril bici o també el travessen sense mirar, però a mi això no em provoca que jo ocupi la vorera de forma temerària.
És un tema complex perquè va més enllà de només les bicis, es un tema cultural i d'incivisme d'aquesta societat que va en augment d'una forma espectacular.
Aquí, a diferència de les ciutats més grans, hi ha zones per anar a córrer sense problemes i no m'he trobat mai cap runner suïcida, encara...
No sé si són ben bé suïcides, però incivics, molt!
Per ells, que molts no van equipats amb el que caldria i pels vianants. Ahir mateix gairebé m'atropella un noi. Jo anava a girar per una cantonada i ell venia per l'altra vorera. Per sort un senyor que veia els dos costats de la cantonada va cridar-me "espera!" i em vaig aturar just a temps de veure'l passar a tres dits del meu nas.