Ana María Matute ens ha fet un regal pòstum: es tracta de la novel·la que escrivia quan la mort se la va endur lluny de nosaltres i que va deixar inacabada.
Demonios familiares, publicada per Destino i el Círculo de lectores, reprèn l'atmosfera de la seva anterior novel·la, Paraíso inhabitado, de fet la idea de Matute era que fos una segona part, tot i que es va desdir finalment.
És una història molt Matute, amb aquests personatges rics en matisos, les famílies trencades pel passat, la carència de l'amor, els secrets inconfessables. Cada pàgina, cada frase està treballada fins al darrer matís, res es deixa a la improvisació, i això fa que la lectura sigui molt plaent, es gaudeix plenament perquè és, simplement, magnífic.
La llàstima és que no està acabada. Són 154 pàgines intenses que et fan desitjar més, però de cop, al capítol 11 s'interromp (que no acaba) i et deixa amb una sensació de buidor. Però només és en el primer moment, després quan hi penses te n'adones que, de fet, l'Ana María ens ha fet un regal perquè tens totes les bases i arguments per acabar la novel·la a la teva ment.
I per rematar-ho, dos regals més, un de María Paz Ortuño en forma d'epíleg en el qual ens explica els seus darrers dies amb l'Ana María i el treball que aquesta havia fet amb la novel·la; i l'altre, imagino, de l'editorial en forma de contraportada reproduint un fragment del manuscrit original on es veuen les infinites correccions que feia Matute buscant una perfecció que va estar a punt d'aconseguir.
Comentaris