Hi ha diverses categories de relacions humanes. Les més conegudes són la d'amics, coneguts i saludats. Però n'existeixen d'altres com la de vistos, referenciats, sentit a parlar i els creuats.
La meva relació amb la duquessa d'Alba era d'aquestes últimes, érem creuats. M'explico:
Fa uns anys era jo a Madrid i vaig anar al museu del Prado per veure una exposició temporal que m'interessava força (ja he oblidat quina, suposo que no seria tan bona). Com tenia temps vaig aprofitar també per veure algunes sales i els quadres que més m'agraden d'aquest museu. Després vaig agafar l'ascensor per pujar fins a l'exposició.
Pujava amb distret mirant el fulletó quan, de sobte, en el moment que ens apropàvem a la planta, sento una veu que em va semblar molt familiar. No la vaig acabar d'identificar, però la coneixia molt i no sabia de què ni d'on ni de qui.
Arribem a la planta, s'obren les portes de l'ascensor i, de cop, allà davant meu tallant-me la sortida, hi havia una dona amb un pentinat escandalós d'escarola de color ros, gairebé blanc: era la mateixa Cayetana Fitz-James Stuart, la duquessa d'Alba, que parlava amb un home mentre esperava l'ascensor.
Em vaig quedar aturat una dècima de segon mentre ella es feia a un costat per deixar-me sortir de l'ascensor. Li vaig donar les gràcies i em vaig endinsar a l'exposició com si no hagués passat mai que una "Grande de España" m'hagués cedit el pas.
Comentaris
Jo trobo que feia una mica de por...