Es veu que en un lloc molt llunyà anomenat Vall de la Mort (Califòrnia, USA), que amb el seu nom ja paga, hi havia unes roques que es movien soles.
Els científics no s'explicaven quina podia ser la causa ni perquè ni com es movien i portaven més de setanta anys estudiant-les, observant-les, asseient-se en cadires contemplant les roques amb el desig secret de ser el primer en veure (i registrar) aquest moviment. Però les roques, vergonyoses, es resistien a fer-ho davant dels científics i ells començaven a fer hipòtesis i teories de tot tipus, però no podien demostrar res.
Llavors van venir els "il·luminats" i també les observaven amb el mateix no-èxit. Les explicacions que donaven eren diferents: extraterrestres, fenomens paranormals, magnetisme de la Terra... Però cap d'ells tampoc va poder demostrar res ni veure com aquestes roques tímides es movien.
Fins que un dia, no gaire llunyà (de fet aquest any 2014), un parell de científics que van tenir més paciència i més tecnologia que cap dels anteriors i... Eureka! Van aconseguir filmar com una d'aquestes roques, que s'havia despistat que l'observaven, es movia per la vall tan tranquil·la.
L'explicació era molt més senzilla del que mai ningú havia pogut sospitar: l'aigua de la pluja que queia a la nit del desert es congelava ràpidament per les baixes temperatures i al matí, quan sortia el sol, l'escalfor fonia el gel, i si feia una mica de vent, les roques relliscaven per l'aigua glaçada desplaçant-se lliurement.
Elles, les roques, que havien estat tants i tants anys divertides despistant a tothom amb els seus balls veien com el seu secret havia estat descobert!
Però quan va sortir la notícia en les revistes científiques més prestigioses i van poder llegir-la, les roques van somriure per sota el nas: realment els científics no havien entès res. No era l'aigua, ni el gel, ni el vent qui feia que es moguessin...
Per veure la notícia:
http://www.abc.es/ciencia/20140828/abci-solucion-misterio-piedras-reptantes-201408281435.html
Comentaris
No podem evitar ser escriptors imaginatius!
Com trobem a faltar en Mulder, Pons007!
Dèric, t'he nominat per un joc d'aquests que corren de tant en tant pels blogs (se siente!) :) si et ve de gust participar...
Una abraçada!