La llegenda de les roques que es movien soles


Es veu que en un lloc molt llunyà anomenat Vall de la Mort (Califòrnia, USA), que amb el seu nom ja paga, hi havia unes roques que es movien soles. 

Els científics no s'explicaven quina podia ser la causa ni perquè ni com es movien i portaven més de setanta anys estudiant-les, observant-les, asseient-se en cadires contemplant les roques amb el desig secret de ser el primer en veure (i registrar) aquest moviment. Però les roques, vergonyoses, es resistien a fer-ho davant dels científics i ells començaven a fer hipòtesis i teories de tot tipus, però no podien demostrar res.

Llavors van venir els "il·luminats" i també les observaven amb el mateix no-èxit. Les explicacions que donaven eren diferents: extraterrestres, fenomens paranormals, magnetisme de la Terra... Però cap d'ells tampoc va poder demostrar res ni veure com aquestes roques tímides es movien.

Fins que un dia, no gaire llunyà (de fet aquest any 2014), un parell de científics que van tenir més paciència i més tecnologia que cap dels anteriors i... Eureka! Van aconseguir filmar com una d'aquestes roques, que s'havia despistat que l'observaven, es movia per la vall tan tranquil·la.

L'explicació era molt més senzilla del que mai ningú havia pogut sospitar: l'aigua de la pluja que queia a la nit del desert es congelava ràpidament per les baixes temperatures i al matí, quan sortia el sol, l'escalfor fonia el gel, i si feia una mica de vent, les roques relliscaven per l'aigua glaçada desplaçant-se lliurement.

Elles, les roques, que havien estat tants i tants anys divertides despistant a tothom amb els seus balls veien com el seu secret havia estat descobert! 

Però quan va sortir la notícia en les revistes científiques més prestigioses i van poder llegir-la, les roques van somriure per sota el nas: realment els científics no havien entès res. No era l'aigua, ni el gel, ni el vent qui feia que es moguessin...

Per veure la notícia: 
http://www.abc.es/ciencia/20140828/abci-solucion-misterio-piedras-reptantes-201408281435.html


Comentaris

Pakiba ha dit…
Ara mateix vaig a veure el final de l'historia.
Carme Rosanas ha dit…
Jo ja hi he anat... quines coses...
Sergi ha dit…
Caram tu, no tenia ni idea d'aquestes pedres reptants. Però em porta a pensar que els fenòmens que no tenen explicació és perquè la ciència no l'ha trobada encara. Tard o d'hora, tot se sap.
Salvador Macip ha dit…
Quan ho vaig llegir també vaig pensar que hi havia una història de ciència ficció amagada... qui escriurà la biografia de les pedres?
Deric ha dit…
Pakiba, Carme, el final és que no té final...
Deric ha dit…
Ja pot ser, XeXu, però a mi m'agrada ser una mica més fantasiós que científic.
Deric ha dit…
Salvador, a que en llegir-ho et va passar com a mi que ja vam començar a fabular una història darrera de les pedres? :P
No podem evitar ser escriptors imaginatius!
Anònim ha dit…
Pobre agent Mulder, ell vol creure en els extraterrestres però no hi ha manera, sempre la maleida ciència acaba trobant la resposta
Deric ha dit…
jajajaja!
Com trobem a faltar en Mulder, Pons007!
Relatus ha dit…
Doncs, ara que nosaltres -els humans- pensem que hem trobat la resposta, elles -les pedres- tindran llibertat per fer el que els roti. Els ha tocat la rifa!
Montse ha dit…
M'encanten els finals sense final ;)

Dèric, t'he nominat per un joc d'aquests que corren de tant en tant pels blogs (se siente!) :) si et ve de gust participar...

Una abraçada!