NOVA YORK

Vaig descobrir l'existència de la ciutat de Nova York quan era força petit. Imagino que deuria ser mirant una pel·lícula o la televisió, no ho recordo exactament, però sí el fet que em van captivar dues coses: els llums de les finestres als gratacels a la nit i els núvols de vapor sortint de les clavegueres dels carrers.

A partir de llavors, qualsevol cosa relacionada amb la ciutat dels gratacels em captivava, i fins i tot, vaig decidir que un dia hi viuria.

Però la vida és com és i mai hi vaig viure, ni tan sols, amb quaranta llargs anys, hi havia viatjat mai. Era com un destí mític, d'aquells on sempre vols anar, però mai hi fas el pas per complir el somni... Fins ara.

I tenia por, por que la ciutat somiada, la ciutat desitjada, la ciutat mítica no estigués a l'alçada del que sempre havia esperat. Va ser un temor infundat. Només d'aterrar a l'aeroport i veure la silueta llunyana dels gratacels vaig saber que no havia de patir per res.

I després, quan per fi vaig trepitjar els carrers,

entrar en les cafeteries,

botigues i museus, travessar ponts, navegar pel riu, pujar als gratacels, veure musicals, viatjar amb metro, passejar pel gran parc...

en vaig estar convençut: Nova York és tal i com sempre havia esperat que fos.

Nova York mai deixarà de ser la ciutat somiada.