DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL, Haruki Murakami


Després del terratrèmol és un llibre de contes d'Haruki Murakami que ha sortit publicat aquest any 2013. El títol no crec que sigui gaire encertat o, si més no, és una mica oportunista perquè no té res a veure amb el terratrèmol-tsunami que ha patit el Japó, com pensaries en veure'l i en saber que és una de les darreres publicacions d'aquest escriptor en llengua catalana, tot i que en Murakami el va escriure fa ja uns quants anys.

A part d'aquest petit incís del títol, els contes són extraordinaris. Són sis històries amb diferents personatges que enfronten la vida com millor poden o saben i per poder tirar endavant i encarar el futur amb més o menys fortuna.

En totes les històries, en un moment o un altre, surt la referència al terratrèmol que va devastar la ciutat i la regió de Kobe l'any 1995, com un esdeveniment que va marcar per sempre la vida dels personatges, tant els que el van viure directament o hi tenien familiars afectats, com els que no hi tenien ningú a Kobe i la ciutat els quedava lluny, però que no es van poder distanciar emocionalment de la tragèdia.

Un Murakami una mica diferent de llibres com Kafka a la platja o 1Q84, més humà, més intens, però que sempre sap reflectir d'una manera magistral la rica vida interior dels seus personatges.


Comentaris

XeXu ha dit…
No sé si va ser oportunista publicar aquest recull aquí després del terratrèmol de l'any passat, però en tot cas, Murakami no en té la culpa! El terratrèmol al que fa referència ell va existir, com bé expliques. Personalment, és el llibre que menys valoro de l'autor, i n'he llegit 13. Em van agradar més els contes de 'Salze cec i la dona adormida', i totes les novel·les, és clar. Però és Murakami i s'ha de llegir. Has llegit 'Balla, balla, balla'? Dels menys coneguts és dels que més em va agradar, encara que potser em va enganxar en un bon moment, qui sap.
Deric ha dit…
Ell cap ni una! El que crec oportunista és el títol, ara mateix no recordo el títol original, però en qualsevol cas no era, ni de lluny, així. I el títol, molts cops (i ho sé per experiència) l'imposa l'editorial. No he llegit el Salze cec encara i Balla, balla, no sé, sempre m'ha tirat enrere, de totes maneres un dia o un altre cauran, com tots els seus, encara me'n queden un munt de seus per descobrir.