Les llunes de Saturn giren al voltant del planeta i per molt que girin i girin, mai no es toquen. Així ho explica l'autora, Mercè Saurina, i així són els protagonistes d'aquesta història d'amors i desamors que, com a les tragèdies gregues, estan marcats pel destí i poc poden fer per canviar-ho.
L'Alegria, una senyora en plena maduresa, explica a la seva filla durant un viatge, un secret llargament amagat: un amor impossible de joventut que ha marcat tota la seva vida perquè ha volgut que sempre estigués encesa la flama d'aquest sentiment cap a l'Andreu, tot i que és conscient que ell mai la podrà correspondre com ella vol.
La història de l'Alegria s'entrellaça amb la del seu pare, en Grau, i l'amor que sent cap a la Judita en un temps que no donaven cap oportunitat a l'amor: els anys del final de la Guerra Civil, l'exili i el camp de concentració d'Argelers.
Com llunes de Saturn, és una novel·la breu que es llegeix ràpidament, però que deixa un pòsit intens que perdura durant els dies posteriors a la seva lectura per tots els matisos tràgics que desprèn que no donen gaire marge a l'esperança. Però potser aquesta és una de les virtuts del llibre, no fer concessions fàcils.
Mercè Saurina, professora, músic i escriptora gironina, va ser finalista del Premi Casero de l'any 2010 amb aquesta novel·la que ha estat publicada aquest any per Brau Edicions.
Comentaris