Corre l'any 1306, estem a Vila-roja de Termenès i en Guillem Belibasta, fill gran dels Belibasta, es veu obligat a assassinar un pastor desllenguat per protegir la seva família: els Belibasta són heretges davant l'apostòlica, catòlica i romana església, pertanyen als bons homens, els homes de Bé, els creients originaris, els càtars.
Però aquest assassinat per silenciar el pastor d'ovelles no els protegeix, al contrari, és perseguit i la família es veu desposeida dels seus béns, desmembrada, a la presó, i fins i tot, morta. A partir d'aquí Guillem Belibasta comença una fugida que el durà fins a Morella per fugir de la inquisició i d'un bisbe que vol ser Papa, però també una fugida d'ell mateix perquè, tot i ser un Perfecte dels càtars, el màxim representant de Déu a la terra, sap que és imperfecte, que hi ha preceptes que no pot complir, com el de no estimar cap dona.
Així comença aquest llibre de Víctor Amela que, segons ell, està totalment basada en fets i personatges reals, documentats en arxius i documents, com em va escriure el mateix autor en la dedicatòria que em va fer al llibre "una història autèntica". En aquest cas podríem dir allò d'aquella dita falsament italiana "se non è vero, è ben trovato". En tot cas, és una novel·la molt amena, que passa molt bé i que retrata fidelment una època, la del segle XIV als països catalans, i la lluita per la supervivència d'un grup de persones que només volien viure amb llibertat la seva religió, una variant del cristianisme, del vertader cristianisme, el predicat per Jesús, no el cristianisme dels capellans, bisbes, papes i inquisicions corruptes.
El cátaro imperfecto, de Víctor M. Amela, està editat per Ediciones B a Barcelona, l'abril de 2013
Comentaris