.jpg) |
| Tunisia, un any indeterminat del segle XX |
Em considero i em sento jove, però sé que ja no ho sóc (no tant). I em fa ràbia perquè no voldria deixar de ser-ho mai. No obstant, quan miro enrere i veig tot el que he viscut, ja no em sento tan malament per haver deixat de ser jove, tot i que, de fet no deixaré de sentir-m'hi mai, encara que el meu cos vagi cap a la decrepitud, però la ment no.
Comentaris
Ara, sincerament, he de reconèixer que des que he fet els 60... ja m'aturaria on sóc, però també mirant enrere veig que he fet tantes coses, que no està malament.
A vosaltres, nois encara us queda un munt!!! O dos!!!
M'agrada la foto, estàs guapo i la foto és divertida.
jajajajja
que dire jo?
sempre tinc la sensacio de que em queden moltes *primeres vegades*
ens hi posem ?
=)
Carme, 60??? No ho sembla pas!!!
Sargantana, què bonic això que quedin moltes primeres vegades!