 |
| Foto Google |
Havia volat una llarga estona i estava cansada, de fet molt cansada, amb un cansament més espiritual que físic.
En un racó d'un carrer hi havia un bassal que havia deixat la pluja la nit anterior i es va sentir molt atreta per l'aigua encara clara i neta. Es va aturar i es va acostar a poc a poc fins a la vora. Li feien mal tots els seus petits ossos, fins i tot les plomes les notava pesades.
Va mirar al seu voltant amb desconfiança, tot estava molt tranquil i es va abocar a l'aigua. Era fresca i bona i ella estava realment assedegada i va beure amb ganes sense adonar-se del noi que passava pel seu costat i la mirava fixament sentint una tendresa inesperada cap aquell animaló amb aspecte indefens que bevia aigua d'un bassal aliè al que succeïa vora seu.
Comentaris
Ja que corre en XeXu per aquí, deixa'm dir que aquesta és una de els seves possibles "discontinuïtats quotidianes" (era així?) que a vegades et commouen i que et quedes amb ganes de comentar a algú... doncs està molt bé que t'inspiri un post.
envejable
envejable