El diari i l'arxiu

Foto: Archivo di Stato di Venezia. By: Frederic Mayol, 2012

Tenia pensat comprar el diari, com cada diumenge, i anar a la seva cafeteria preferida del Campo dei Frari a prendre un bon espresso mentre llegia les notícies i passava el matí. Però el dia s'havia llevat assolellat després de molts dies de boira i plugims persistents i no li va venir de gust tancar-se a la cafeteria o seure a l'ombra de la seva terrassa, havia d'aprofitar el sol. Tot just era final de desembre i encara quedava molt hivern per endavant.

Va comprar El Gazzettino i es va asseure a l'esglaó d'una antiga portalada del Campo per llegir-lo tranquil·lament. Li agradaven, sobretot, les notícies de successos. No és que li agradés el morbo de veure quines desgràcies havien passat a la ciutat, els crims o robatoris. No. El que li agradava era treure l'entrellat de les notícies que només ocupaven un parell de línies o un petit racó de la plana del diari perquè llavors s'imaginava les històries que hi havia al darrera i completava, amb la imaginació, el que no deia el diari.

Quan va acabar de llegir el que l'interessava i de fullejar la resta, es va aixecar per tornar cap a casa seva situada en una calle propera sense adonar-se que aquell diumenge s'havia assegut a l'entrada de l'Archivo di Stato di Venezia, un lloc on hi havia guardades, arxivades i classificades milers d'aquestes petites històries gairebé desconegudes que a ell tan li agradaven i que li hauria fet feliç de descobrir.