Converses de carrer 7


Conversa captada al passar per davant d'un bar del carrer Francesc Macià de Salt:

Un senyor d'una certa edat, cap a la seixantena, sinó més. Parla per telèfon amb un to de veu bastant  elevat. Camina amunt i avall per la vorera, just davant de la porta oberta del bar, amb una llauna de cervesa a la mà.

- ¡Pero si me lo dijiste tu!
- ...
- Fuiste tu quien me dijiste que no querías nada más y te pregunté: "¿un folla-amigos?" y me dijiste que sí...
- ...
- Un folla-amigos, sí.
- ...
- Eso, un folla-amigos. Y yo estuve de acuerdo, era lo que querías...

Crec que es va assabentar tot el carrer de la seva relació "folla-amigos" amb la senyora de torn i jo ja em vaig fer la pel·lícula.


Comentaris

XeXu ha dit…
Caram tu, els veïns de Salt són molt moderns, trobo.
Pakiba ha dit…
Aixó et passa per escoltar el que no debias.
Carme Rosanas ha dit…
A vegades ni aquestes paraules tan modernes ni aquestes actituds tant desimboltes, volen dir el mateix per a tothom... sembla ser que no es van entendre, doncs. Això sí tot el poble ho ha de saber!!! :D
Elfreelang ha dit…
escoltant s'aprèn molt! d'aquestes converses en podria sortir un llibre!
hahaha, bonica expressió, em recorda aquella del "hazme un llama-cuelga" que deia el "mente fria" en una sèrie televisiva.
Jordim ha dit…
no sé si odio o me encanta el concepto folla-amigos..
Joana ha dit…
No sé per què les persones que parlen per mòbil crident tant :(
Normal que et facis pel.lícules jejej
Xarnego ha dit…
No hi ha espectacle mes entretingut que tafanejar,
assegut en la terrassa de una cafeteria, i observar.
Qui no ho a fet en alguna ocasió?