Venècia: un viatge doblement literari

Venècia
He acabat l'any amb un viatge més o menys inesperat i més o menys improvisat: Venècia. Inesperat perquè, tot i que feia setmanes que en parlàvem, no ens decidíem. Improvisat perquè, un cop decidits, no vam tenir temps per preparar el viatge.

Però Venècia es Venècia i no cal preparar-se res (i menys quan ja hi has estat altres cops), només cal deixar-se perdre pels carrers i carrerons per descobrir sempre nous indrets. Venècia és d'aquelles ciutats que mai acabes de conèixer i que sempre, per molts dies que hi siguis, et faltarà temps per veure coses, per recórrer indrets inexplorats.

No obstant això, aquesta vegada el viatge tenia dos motius literaris: com a fan de les novel·les de la Donna Leon i el comissari Brunetti i com a documentació pel proper lliurament de les aventures d'en Regor, "Els canals de la por".

Tenir aquest objectiu et fa mirar la ciutat des d'una altre perspectiva. Recorríem els carrers fixant-nos i descobrint els escenaris per on es mou i viu en Brunetti: el seu barri, la Questura, els bars i restaurants on fa un espresso o dina quan no pot anar a casa seva, els carrers, els canals i els campos... Era divertit seguir els seus passos i, a més, ens permetia veure els llocs autèntics dels venecians lluny dels tòpics i llocs més turístics i visitats. Encara que no sigueu seguidors de la Donna Leon, us recomano que si aneu a Venècia, agafeu el llibre escrit per Toni Sepeda, "Passejades per Venècia. Un recorregut per la ciutat del commissario Brunetti de la mà de Donna Leon", editat per Edicions 62, i feu alguns dels recorreguts que proposa. 

La Questura, on treballa en Brunetti
L'altre motiu era documentar-me per la propera escriptura de la tercera novel·la d'en Regor, el protagonista de "L'aniversari robat", que tindrà com escenari la ciutat de Venècia i que porta per títol "Els canals de la por". He agafat un munt de notes sobre el que m'inspirava la ciutat, sobre els personatges, les situacions que tindran lloc i els escenaris. També he fet un munt de fotografies de detalls que després s'hi veuran reflectits. Ha estat una feina molt gratificant, engrescadora i divertida.

Misteri a "Els canals de la por"

Comentaris

Elfreelang ha dit…
Ah Venècia! és una de les meves ciutats preferides, hi he tornar alguna vegada....bona manera de combinar plaer i feina ...que tinguis molt bon any!
Miquel Àngel ha dit…
No conec Venècia. Un lloc pendent per anar-hi i seguiré les teves recomanacions.
Molta sort amb aquesta nova aventura literària.
Bon Any !!!!
Sergi ha dit…
Va home, molta feina i molta història, però segur que també ha estat una mica romàntic, no?? No em diràs que hi has anat només pels motius que dius! Si Venècia és Venècia, per alguna cosa serà també. Jo la tinc pendent, però caurà, caurà...
Carme Rosanas ha dit…
Un viatge molt ben aprofitat!!!

Pakiba ha dit…
Els bons escritors no deixan de aprofitar tots els bons moments per fensa viure apasionants historias,així que ja la estem esperant.

Petonicos
rits ha dit…
Començar l'any ben lluny és diferent i ben xulo! Jo he estat a Nàpols i ha estat increïble.

Venècia la tinc pendent. Algun dia!

Petons i molt bon any nou!!!
josep ha dit…
No se Frederic , però parlar d' un viatge inesperat o improvisat , diga-ho com vulguis , en un moment de tanta crisi ho trobo duna frivolitat . No seré jo qui et llaudi . Ni que sigui per respecte a les moltes persones que estàn sense feina , això , t' ho calles . Sigues més intel.ligent i més discret respecte a la teva vida privada , creu-me .
Joana ha dit…
Venècia sempre es veu diferent , depèn de la llum i de l'estat anímic.
A veure quan sortirà el llibre!
Bon Any Dèric!
Deric ha dit…
Elfreelang, és preciosa. De fet no és feina, és un hooby. Tot era plaer.

Miquel Àngel, te la recomano sobretot a l'hivern, millor que a l'estiu!

XeXu, ;) és clar! Però no tot s'ha d'explicar...

Carme, molt!

Pakiba, no es pot desaprofitar res!

Rits, per cap d'any ja era aquí, però viatjar en aquestes dates m'encanta. No he estat mai a Nàpols i m'agradaria... de fet tot Itàlia m'encanta!

Josep, no et mereixes ni que et contesti.

Joana, Venècia té moltes cares... El llibre encara està en estat embrionari!

Bon any!
Xarnego ha dit…
Jo soc anat en tres ocasions, la darrera va ser no fa molt.
Cinc dies intensos em la família
crec que no va quedar gaire per visitar,
tot i que de ben segur penso tornar.
Soc un amant d'Italià, tot i que mai mi quedaria a viure.
Les vacances ara per ara son impensables degut a la situació econòmica del país, però Deric amb els cales ben guanyats cadascú fa el que li rota.
Natxo ha dit…
Venècia és inspiradora. Casualitat o no, a mi també em recordà a Donna Leon quan vaig anar. Concretament a "Malas Artes".

Bon 2013 ple d'aventures i lectures.

Salut,