Sin sangre és una novel·la curta d'Alessandro Baricco. però el fet que sigui curta no vol dir que no sigui intensa, molt al contrari. És una novel·la punyent, forta, que no et deixa indiferent. Lluny de la seva poética habitual, Baricco ens endisa per la perverció de la guerra quan aquesta ja ha acabat, en el moment que s'haurien de tancar ferides, però aquestes són massa profundes perquè es puguin tancar. Estem en un lloc, en un moment, en un temps i un espai en que ningú no és bo ni dolent. Estem en el moment que les pors humanes es manifesten amb els instins més bàsics, en que la violència dels vencedors s'acarnissa en els vençuts per venjança, per bogeria i els vencedors es converteixen en vençuts en caure en el caos de l'estupidesa, un caos només recuperable a la fi de la vida quan el cansament ja s'ha apoderat del cos, però també de l'ànima.
Manuel Roca, de qui no coneixem ni passat ni present i del que només sabem que no té futur, viu en una casa aillada amb els seus dos fills. Un dia arriben tres homes que desperten els instints més bàscis de l'home i desencadenen una espiral de violència i mort que canviarà per sempre la vida de les sis persones involucrades. Sobretot per la filla petita, l'única que podrà trobar una mica de pau, una mica de lògica en tot plegat.
Comentaris