Fin, de David Monteagudo. Editorial Acantilado.2011
Fin em va semblar una novel·la d'allò més absurda. Bé, no sé si aquesta és la paraula exacte, però no em va convèncer gens ni mica, tot i que està molt ben escrita.
Conforme la llegia, esperava que l'autor m'anés aclarint alguna cosa, encara que fos en compte gotes i de manera indirecte, però no és així, de fet tens la sensació de no saber cap on et dirigeix i que, potser, ell tampoc ho sabia.
És una novel·la que la pots agafar per dos vessants: l'apocalíptic o el psicològic. Els diferents personatges són complexos, amb vides intenses i tots ells amaguen un secret del passat, el mateix. Precisament això és el que et fa dubtar en si el que passa al seu voltant és real o només provocat per ells mateixos. I aquesta sensació no te la treus al llarg de totes les pàgines, fins al final en que queda aclarit, però no perquè t'ho expliquin, sinó per omissió.
La reacció dels personatges, força reals i realistes davant del que els passa, i les relacions d'amor-odi entre ells, és el millor de la novel·la, més que el que passa en si que, ja dic, pot semblar del tot absurd o, fins i tot, superflu.
Comentaris