Aids Rubén

En Rubén és un noi de 27 anys agradable, tendre i carinyós. Amic dels seus amics i amant de la tranquil·litat. Li agrada el cinema, llegir i sortir a passejar pel parc que té a prop de casa seva. Treballa en una organització no governamental ajudant persones amb dificultats, i quan arriba a casa al vespre, li agrada preparar-se un bon i lleuger sopar ben aviat per tenir molta estona per llegir o estudiar o simplement estar amb el seu xicot, en Juan.Té tot el que necessita, no li cal res més, és feliç amb la vida que porta. 

Però un dia tot això s'ensorra quan, després de fer-se unes anàlisi, li descobreixen anticossos del VIH a la sang. No entén res: no ha fet cap pràctica de risc i és fidel al seu company des fa 5 anys. Però en Juan no. Ha portat una doble vida, i en cap moment, ni per respecte a en Rubén, ha vist la necessitat de prendre cap mena de precaució.

En Rubén, desfet, es troba davant d'un gran repte: superar la depressió inicial, enfrontar-se a la malaltia el millor que pugui perquè aquesta no hipotequi la seva vida, i començar una nova vida lluny d'en Juan.

Aquest és l'inici de "Inmunodeficiencia sentimental", la nova novel·la que estic escrivint en aquests moments. 

Per a documentar-me estic llegint testimonis i articles i és llavors quan veus com de dura ha de ser la vida de les persones que pateixen la sida. La medicació estricta, els controls periòdics, la dieta, l'exercici, la por de les malalties oportunistes. Fins i tot, aquelles que no l'han desenvolupat, però que tenen el virus a la sang (com és el cas d'en Rubén), han de prendre les mateixes precaucions i controls per poder fer una vida més o menys normal. 

Havia vist pel·lícules (Compañeros inseparables, Philadelphia) i documentals, però no és fins que t'involucres una mica que no et fas una lleugera idea del que significa viure amb la sida, com els canvia la vida i com encara la percepció estigmatitzada que té la societat dels malalts és força negativa, si més no, més del que hauria de ser. 

Espero posar el meu petit gra de sorra per evitar que molts Rubéns es vegin discriminats, apartats dels seus familiars i amics (voluntàriament o involuntària) i donar una altra visió no tan negativa ni dramàtica. Com diu en Rubén en un moment determinat: "la meva vida no s'ha acabat, simplement passa per una altra etapa, més difícil, això sí, però no impossible de superar".