Jo confesso


Què és el que ens agradaria confessar al final de la nostra vida? Quants secrets, quantes veritats, quantes mentides...?


Què confesso? Que sóc qui sóc, que amago coses, que no sóc qui sembla ser, que sóc més simple del que sembla...? Què sóc un vampir de vides, un recull d'anècdotes...?

Jo confesso. Ell confessa. Tu confesses. 

1.000 pàgines de confessions. 1.000 pàgines d'excel·lent lectura. 1.000 pàgines mestres.

Què més dir?

Sí. 

Jo confesso: em moro d'enveja perquè mai no sabré escriure així.

Jo confesso: gràcies Cabré perquè amb el teu llibre m'has ensenyat com s'escriu, com es fa LITERATURA amb majúscules.


Comentaris

Sergi ha dit…
Mareta de déu. En parleu tots tan bé que aconseguiu que li tingui mania, eh. Les expectatives que s'estan creant amb aquest llibre són tan grans que si algun dia em passa pel cap llegir-lo és possible que a la mínima que les 1000 pàgines es tornin avorrides una estona, el foti per la finestra.
15 de juny del 2012, a les 20:59
sargantana ha dit…
ara que tinc el del avi de 100 anys que es va escapar per la finestra per llegir...!!
val, dons despres... el jo confeso, que ja m'esta picant la tafaneria

petons,deric
;-)
15 de juny del 2012, a les 22:22
Miquel Àngel ha dit…
Hola. L'estic llegint. Vaig més o manco per la meitat. No, un poc més i és un llibre que si enganxa o al manco a mi ho ha fet. No sabia massa coses d'ell. Un poc de la trama i res més, però realment és meravellosa la forma de contar aquesta història. No se encara com acabarà, però ja estic encuriosit . Crec que tots som un recull d'anècdotes, de moments, de situacions. Mentides i veritats. Seguiré llegint a veure !!!!!
15 de juny del 2012, a les 23:56
Deric ha dit…
XeXu, jo l'he tingut 6 mesos a la prestatgeria fins que m'he decidit començar-lo perquè em passava el mateix que a tu: masses influències. Però noi, va ser començar-lo i veure com estava escrit i l'esforç que implica al lector i vaig començar a al·lucinar! És un exercici estilístic fantàstic! (si més no des del punt de vista d'un escriptor)
16 de juny del 2012, a les 12:43
Deric ha dit…
Sargantana, jo el recomano.

Miquel Àngel, la veritat és que pensava: 1000 pàgines, uf! no podré, però he pogut i en un temps rècord!
16 de juny del 2012, a les 12:44
nimue ha dit…
jo el tinc damunt de la taula esperant que arriben les vancances per llegir-lo! al meu voltant hi ha gent que està encantada amb el llibre i gent que no tant. I tant els uns com els altres són bons lectors, em consta. Així que ja veurem què em sembla a mi! ;)
16 de juny del 2012, a les 15:56
Elfreelang ha dit…
jo confesso que no m'he llegit aquesta novel.la i confesso que potser aclaparada per la immensitat oceànica de llibres pendents de llegir aquest de moment el poso a la cua.... interessant post Deric!
16 de juny del 2012, a les 16:50
Jordi Policarp - Els llibres del celler ha dit…
Actualment hi ha llibres que estan triumfant molt a les llistes dels més venuts, però el llibre d'en Cabré, s'ha convertit en un clàssic imprescindible de la literatura actual, si més no és el que penso. Ves per on!.
16 de juny del 2012, a les 20:27
Yáiza ha dit…
Està en cua. Serà un dels totxos a llegir a l'estiu.
16 de juny del 2012, a les 23:07
Carme Rosanas ha dit…
Jo confesso que ja l'he llegit, jo confesso que m'ha encantat i m'ha enganxat de valent i jo confesso que el penso rellegir aquest agost per les vacances. :)
17 de juny del 2012, a les 16:54
El porquet ha dit…
Fa mesos que el tinc al piló de pendents! En una setmana, que començo vacances també començaré un viatge literari amb ell!
19 de juny del 2012, a les 13:47
Publica un comentari a l'entrada