Hipercor

Avui fa vint-i-cinc anys del brutal atemptat a l'Hipercor de Barcelona. En aquella època jo encara era un ciutadà barceloní que vivia al costat del passeig Fabra i Puig, i tot que l'Hipercor el teníem molt a prop de casa, només hi havia anat un cop.

Aquell dia del mes de juny del 1987, jo estava de permís de la mili i havia anat al centre de Barcelona, no recordo per a què, potser per fer alguna gestió o per quedar amb els amics. La qüestió és que tornava a casa amb la línia 1 (la vermella) del metro. Era un viatge anodí com tots els de metro: avorrit i llarg. El tren va sortir de la parada de Sagrera i com havia de baixar a la següent parada, Fabra i Puig, em vaig posar dret i em vaig acostar a la porta que tenia més propera i em vaig quedar mirant per la finestra la foscor del túnel. Llavors el metro va fer una lleugera sacsejada i els llums es van apagar uns breus segons, però com va continuar el viatge amb normalitat, no li vaig donar més importància.

En arribar a l'estació, vaig baixar tan tranquil però al sortir al carrer de seguida vaig adonar-me que alguna cosa no anava a l'hora: vaig sentir sirenes de cotxes d'emergències i es vaig veure fum darrera d'un edifici. Vaig pensar que potser hi havia un incendi en algun habitatge i vaig continuar el camí cap a casa (no he sigut mai d'anar a mirar què ha passat).

Quan vaig arribar, vaig posar la ràdio per si, per casualitat, deien alguna cosa. Va ser llavors quan vaig saber que havia estat un atemptat terrorista i un calfred va em recórrer tot el cos: la sacsejada i l'apagada dels llums del metro havien estat en el mateix moment de l'explosió, la qual cosa volia dir que en aquell precís moment jo era a escassos metres, a sota terra, de l'aparcament on havia esclatat el cotxe bomba.

Per sort l'anècdota per mi no va anar més enllà i també per sort, cap persona de la meva família ni cap amic va trobar-s'hi al mig de l'atemptat. Però aquell era un centre comercial de proximitat on anava molta gent del barri a comprar o, simplement, a passar la tarda, i molts, directament o indirecta, tenien familiars o coneguts que s'hi van veure involucrats.

No cal dir que, si abans del 87 només hi havia anat un cop, després d'allò, no el vaig trepitjar mai més i que el nom Hipercor, cada cop que el sentia em produïa una esgarrifança fins el punt que vaig trigar molts anys en entrar en cap Hipercor.

Mai abans havia explicat aquesta història.