Les coses que sé

Biblioteca de l'Abadia de Montserrat
El meu anterior post ha estat àmpliament comentat, sobretot a mi directament, i és que molta gent s'hi ha sentit identificada amb les meves paraules. 

Com deia, potser no sóc bo en res de tot el que m'agrada fer, però ho faig per això: perquè m'agrada i m'ho passo bé, independentment del resultat. Si, a més, les coses que faig públiques, a la gent li agraden, doncs millor que millor.

Certament sí que hi ha coses o temes que m'apassionen i domino una mica més i, en aquests, potser no sóc tan dolent o, si més no, em defenso força bé. Vaig dir que hi havia dues coses que feia bé: llegir i mirar cinema. Això, en certa manera, comporta que pugui tenir una bona conversa sobre llibres, escriptors, cinema i actors o directors.

També el tema de l'escriptura desperta en mi una certa motivació i quan em deixen, puc xerrar pels colzes sobre el fet d'escriure, com escriure, que m'inspira, quins temes m'agraden més, etc.

Hi ha algun altre tema que també desperta el meu interès, però ara tampoc és qüestió de fer una llista...

Només cal rebuscar una mica en el nostre interior per trobar allò que ens fa diferents i únics com a persones. Per això, en l'anterior post, parlava del "nen, tu vals molt", anava en aquest sentit i, potser, no cal dir-t'ho mirant-te al mirall, sinó interioritzar-ho.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
:) sempre hi ha algunes coses que fem bé, oi?

I com deia en Xexu a l'altre post, sentir-nos orgullosos perquè ens agrada i ho fem el millor que sabem i continuem aprenent...

Jo crec que mai no m'atreviria a fer una llista de tot el que sé... :)
Sergi ha dit…
Aquest post és l'altra cara de la moneda, la resposta que et dónes a tu mateix al post anterior. Doncs sí, tens coses, tenim coses. Cadascú les seves, per petites que semblin, però que no ho són tant. Molta gent t'admirarà per la quantitat de llibres que llegeixes a l'any, ets un lector empedreït. Però tu no ho fas perquè t'admirin, sinó perquè t'agrada llegir-los i com que no pares, al final el número és alt. Fas bé això? Home, tots vam aprendre a llegir, no? Fas el que t'agrada, això és. I després pots xerrar de llibres, que també t'agrada.

I segur que hi ha tantes altres coses que fas bé, o millor que altra gent, no et cal ni saber-ho, només, com ja hem anat comentant, estar content amb el que fas i sentir-te a gust amb tu mateix, que és una part ben difícil.
Sufur ha dit…
He mirado a mi interior y lo que he visto es colesterol. Supongo que eso significa que lo que mejor sé hacer es comer churros.... :-P
Pakiba ha dit…
No més dirte que sempre que la teva conciencia estigui bé en tú mateix,ja fas moltisimas cosas bé, al meyns aixó es el que penso.
rits ha dit…
És clar que si!! He llegit ara l'anterior post, i pensava, ei!! que jo tb!
I ara llegeixo aquest i em fas pensar que si, que potser no sabem prou de res xò i què? el que ens agrada ens mou.

I als dos, jo hi afegiria una cosa que a mi m'agrada molt: escoltar els que en saben. Quan algú en sap molt d'alguna cosa, veus que li agrada, que el fascina i mou, a mi em fa venir ganes de saber-ne. D'escoltar-lo i aprendre. I mai em canso del què em puguin explicar, sempre i quan m'interessi, és clar! (que tp aguanto massa els rotllos....)
jomateixa ha dit…
Suposo que en els nostres blocs també intentem trobar-nos a nosaltres mateixos, compartir una mica els nostres interesos.
Jordicine ha dit…
Sensacional, DERIC. Comparteixo, al cent per cent, els teus dos últims posts. I jo encara sé fer menys coses que tu. Perquè ni toco el piano ni dibuixo. Llegeixo i miro pel·lícules però, a diferència de tu, nol escric. I què? Tampoc hem de salvar el món! Vivim, gaudim de viure, estimem els nostres. I això sí que és una feinada. Ja em va bé que la 'glòria' se l'emportin els altres. Bona reflexió, DERIC. Una abraçada.