A propòsit de la discriminació

No m'entra al cap com cap persona pot dir que el castellà està discriminat a Catalunya. Bé, sí: algú que visqui lluny de la realitat i el seu pensament estigui totalment polititzat.

Hi ha multitud d'exemples a la vida diària catalana (botigues, administració, policia, etc.). O per posar un exemple clar i d'actualitat: a l'escola s'estudia en català, els nens a la classe parlen en català, però al pati o quan surten al carrer, juguen i es parlen en castellà. El meu nebot, sense anar més lluny, de petit em va preguntar: per què al cine no fan les pelis en català? Ara d'adolescent, quan anàvem a mirar un DVD i vaig posar el doblatge en català em va dir: no la posis en català que és un rotllo.

On està la discriminació del castellà? Que vingui Déu i m'ho expliqui, si us plau, que jo no la veig per enlloc!

Però no tot és culpa dels polítics o jutges estúpids de torn, també és culpa nostra per no estimar prou la nostra llengua, per canviar de seguida al castellà, per parlar d'entrada a un desconegut (estranger o no) en castellà en lloc de català. Per exemple, aquest estiu he estat a l'Escala, doncs bé, cada cop que entrava en un comerç, d'entrada m'atenien en castellà encara que qui hagués darrera el taulell fos català. Per què? El català no és prou bo per adreçar-s'hi d'entrada? Si no ens entenen ja tindrem temps de canviar.

Hem de ser els catalans els que hem de començar a estimar el català i la cultura catalana, i quan això passi, aquesta estimació es podrà encomanar als altres i ens podrem fer respectar. Si no ens espavilem nosaltres, els fills dels nostres fills hauran oblidat que existia una llengua mil·lenària que es deia català.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…

Ja no cal afegir-hi res més. Tens tota la raó. Ahir em deia en Francesc Mompó que de cada 10 persones amb qui havia parlat a Barcelona, 7 parlaven en castellà.

Jo intento viure en català i t'asseguro que costa. Hi ha moments que costa. però hem d'insistir.

12 de setembre del 2011, a les 21:21

Sergi ha dit…

No tinc res més a afegir al que has dit, perquè em repetiria. Però t'explicaré una anècdota que em va passar fa uns mesos. Vaig entrar a una fruiteria d'aquí al poble, de tota la vida, i el dependent, un home gran, xerrava animadament en català amb una anciana que estava pagant. Quan va ser el meu torn, es va dirigir a mi en castellà. Sorprès, li vaig dir clarament 'a mi també em pots parlar en català, eh?'. Es va excusar en que no em coneixia (certament, no se'm veu massa el pel per fruiteries!), però bé, et fas una idea, oi? És ben bé el que tu has dit. Pots comptar que jo sempre faig servir el català per dirigir-me els dependents, i gairebé sempre hi ha sort, independentment del color de pell, que això, no sé per què, ens condiciona molt. El que tu dius, si no fem l'esforç nosaltres, els que estimem el català, malament anem.

12 de setembre del 2011, a les 22:50

Clidice ha dit…

El català va sobreviure perquè era la llengua del poble. Ara l'hem fet una llengua elitista i el poble ha renunciat a ella. Fins que no hi hagi una telessinco en català, no podrem dir que es fa res per la seva supervivència. El català, com el teu nebot, s'associa a rotllo i a mal rotllo. I, com bé dius, la gent que canvia de llengua, que no només ofèn i renuncia a allò que el diferencia, sinó que dóna per suposat que l'altre no és prou intel·ligent com per comprendre'l. Segurament no sóc gens tolerant en això, però com a voluntària lingüística m'entristeix molt veure quantes persones estrangeres estudien una llengua en la que els nadius es neguen a parlar-los.

12 de setembre del 2011, a les 23:01