L'entrada a Alemanya, però, no va poder ser més desastrosa: Ryanair aterra a Cochstedt en un antic aeroport militar al mig del no-res on l'únic avió que hi havia era el nostre. Ens esperaven encara tres quarts d'hora de bus per arribar a la ciutat més propera i dues hores de tren fins a Berlín. Però això no hauria estat res (ja ho sabíem abans de sortir) si no hagués estat pel caos del bus aeroport-Magdeburg: simplement era un autocar molt vell (60 places) en el qual s'havia d'encabir gairebé tot el passatge de l'avió (180 passatgers). El xòfer anava desbordat i no parlava res més que alemany. Gràcies a una noia que es va oferir a fer d'intèrpret, vàrem poder viatjar totes les persones que ens havíem quedat penjades en aquell cul de món.
Finalment, una hora després d'aterrar, arribàvem a Magdeburg, just a temps per veure com se'ns escapava el tren que ens havia de dur a Berlín. Havíem d'esperar una hora a l'estació i vàrem aprofitar per sopar: un bocata de pollastre rostit al Subway de l'estació. No era l'entrepà del dia, però a 3,99€ no era gens car i era més bo. Coca-Cola i una pasta de sabor, textura i aspecte indefinits de postres.
Un cop al tren i asseguts en el pis superior, respirem alleujats. Són les 21:04, el tren surt en un minut. Un minut? Dos, tres, cinc, deu... A les 21:14, el tren es posa en marxa: on és la puntualitat i eficàcia alemanyes? En dues hores que feia que érem al país, brillaven per la seva absència!
Dos minuts més tard, para a la primera estació (hem agafat un tren borreguero!!!). Decideixo anar al lavabo del tren: pintades a les parets, brutícia al terra, pudors, papers de tot tipus escampats... I la neteja alemanya??? Surto del lavabo, vaig cap el nostre lloc i passo entre mig d'un grup de hooligans cridaners que deuen venir d'un partit de futbol, si hem de jutjar pels seus vestits i bufandes, i perquè van carregats d'ampolles de cerveses. Em diuen hallo i els ignoro. Temo el pitjor: ens amargaran el viatge. Però no. De tant en tant algun càntic i algun crit però van tranquil·lets o massa borratxos. Cinc estacions més enllà baixen tal i com han pujat, això sí, deixant un reguitzell d'ampolles que un home amb un sac s'afanya a recollir.
Gairebé dues hores més tard, entrem a la Hauptbahnhof, l'estació central de Berlín. Un cartell enorme ens saluda, Willkommen in Berlin. Baixem del tren i sortim al carrer. La lluna ens somriu gairebé plena. Per sort havíem reservat un hotel just al costat de l'estació. Caminem cinquanta metres i entrem a la recepció. Per fi hem arribat, són les onze de la nit. Si tenim en compte que hem sortit de casa a les 3 de la tarda, el proper cop que viatgi a Berlín, ho farem amb un vol directe a la capital i no amb un Ryanair que ens deixi al mig de l'antiga RDA on Crist va perdre l'espardenya.
Finalment, una hora després d'aterrar, arribàvem a Magdeburg, just a temps per veure com se'ns escapava el tren que ens havia de dur a Berlín. Havíem d'esperar una hora a l'estació i vàrem aprofitar per sopar: un bocata de pollastre rostit al Subway de l'estació. No era l'entrepà del dia, però a 3,99€ no era gens car i era més bo. Coca-Cola i una pasta de sabor, textura i aspecte indefinits de postres.
Un cop al tren i asseguts en el pis superior, respirem alleujats. Són les 21:04, el tren surt en un minut. Un minut? Dos, tres, cinc, deu... A les 21:14, el tren es posa en marxa: on és la puntualitat i eficàcia alemanyes? En dues hores que feia que érem al país, brillaven per la seva absència!
Dos minuts més tard, para a la primera estació (hem agafat un tren borreguero!!!). Decideixo anar al lavabo del tren: pintades a les parets, brutícia al terra, pudors, papers de tot tipus escampats... I la neteja alemanya??? Surto del lavabo, vaig cap el nostre lloc i passo entre mig d'un grup de hooligans cridaners que deuen venir d'un partit de futbol, si hem de jutjar pels seus vestits i bufandes, i perquè van carregats d'ampolles de cerveses. Em diuen hallo i els ignoro. Temo el pitjor: ens amargaran el viatge. Però no. De tant en tant algun càntic i algun crit però van tranquil·lets o massa borratxos. Cinc estacions més enllà baixen tal i com han pujat, això sí, deixant un reguitzell d'ampolles que un home amb un sac s'afanya a recollir.
Gairebé dues hores més tard, entrem a la Hauptbahnhof, l'estació central de Berlín. Un cartell enorme ens saluda, Willkommen in Berlin. Baixem del tren i sortim al carrer. La lluna ens somriu gairebé plena. Per sort havíem reservat un hotel just al costat de l'estació. Caminem cinquanta metres i entrem a la recepció. Per fi hem arribat, són les onze de la nit. Si tenim en compte que hem sortit de casa a les 3 de la tarda, el proper cop que viatgi a Berlín, ho farem amb un vol directe a la capital i no amb un Ryanair que ens deixi al mig de l'antiga RDA on Crist va perdre l'espardenya.
 |
| La lluna ens somriu gairebé plena. |
Comentaris
Molts bons records de Berlín!
En Ferran ja ens explica que no tot és tan perfecte com ens pensem... ni els horaris... oi?
El record que tinc de l'arribada a Berlin és completament diferent, algun dia n'hauria de fer un post. Tota una aventura, amb puntualitat, alemanys simpatiquíssims i la ruta a l'hotel a mida. Ens van portar en cotxe, un alemany que vaig conèixer a l'avió i el seu amic que el va venir a recollir!!
llàstima de la calooor :)
sap greu!
Molt xulo haver-nos vist altre cop i haver compartit totes aquelles hores amb tu i els teus amics. Tot molt bé!
m'encanta Berlín, fins i tot es pot regatejar amb els taxis!
Coses per veure, el típic: el mur, la porta de Brandenburg, la torre de TV, el museu dels jueus, el memorial de l'holocaust... i passejar molt. És una ciutat fantàstica.
En Ferran (veure comentari més amunt) et pot informar molt millor, ell hi viu.