Feta la llei, feta la trampa

No sempre es va fer vida sana. Photo by Deric

Que vivim en un país de pandereta no és nou, però no deixa de sorprendre'm negativament cada nova demostració que se'n fa.

Com poden sortir alguns bars per la televisió i vanagloriar-se d'haver-se fet insubmisos a la llei antitabac? No senyors, això no és pot permetre de cap de les maneres i, en aquests bars, els ha de caure la màxima sanció possible que especifiqui la llei. Perquè una cosa és una infracció involuntària i l'altra és incomplir la llei amb coneixement, nocturnitat i alevosía.

A veure, com es pot fer algú "insubmís" a una llei? A mi que m'ho expliquin. Tinc entès que la llei és igual per a tothom i d'obligat compliment, ens agradi o no. Si no fos així viuríem en una anarquia total. 

Jo puc estar més o menys d'acord amb una llei, hi ha moltes que no m'agraden, sobre tot les que afecten a la meva feina i que me la compliquen més cada dia. Però, senyors, l'he de complir perquè és la llei i si no m'agrada, em foto o m'enganyo amb l'esperança que la canviïn algun dia.

Però em sembla que la cosa quedarà en no res. Ja va passar amb els "famosos" jutges que es van negar, per "insubmissió", a casar a persones del mateix sexe incomplint clarament una llei només per motius "ideològics" o de "consciència". 

Què passa, que si declaro que la meva "consciència" o la meva "religió" no em permet complir la llei, ja la puc incomplir i l'Estat no em perseguirà? Doncs no és (o no hauria de ser) així!