 |
| Salt. Foto feta amb el mòbil |
Ahir em vaig endinsar físicament a la història de Salt. Vaig anar a una casa pairal, un mas del segle XIV o XV, del qual en tenia coneixement però no hi havia estat mai a dins.
Salt va trigar en ser un nucli urbà, al principi eren uns quants masos fortificats i disseminats de la Plana de Salt, a la llinda del riu Ter, les terres del qual es repartien entre dues famílies molt poderoses (una d'elles fins i tot va rebre la visita del rei Ferran d'Antequera que va passar una nit al seu mas).
La d'ahir era una d'aquestes dues les famílies i el que vaig veure em va deixar impressionat: una joia per a qualsevol historiador.
El Barri vell de Salt sorprèn a qualsevol persona que només coneix el poble pel que surt a la televisió o pel que ha sentit al carrer perquè és un autèntic poble carregat d'història. Part d'aquesta història em pensava que estava perduda per sempre però si grates una mica pots descobrir meravelles. Una estona d'aquesta m'hi passejaré amb la càmera de fotos per immortalitzar elements antiquíssims que es troben pel carrer sense buscar gaire.
Un element que vaig descobrir ahir i que n'estic segur que el 90% dels saltencs desconeix, és l'enorme camp que hi ha amagat al mig del Barri vell i que només es pot veure si entres en un carreró que no sembla que ho és, la Travessia Coll. És un camp que ja havia vist en les fotografies antigues, d'abans de la urbanització i construcció en aquell sector, que era al límit del barri i al costat de l'església. Pensava que actualment era ocupat per cases i edificis construits a principis del segle XX, però no, encara hi és allà, desafiant el temps i el progrés!
Realment, Salt et pot sorprendre molt positivament.
Comentaris
tots el pobles tenant el seu encant, nomes cal obrir els ulls.
Moltes vegadas anem tant atrefegats, que no parem compte amb el que nes envolta, hi de veritat que hi han petitas meravellas.
Moltes ganas de veura ja las fotos
Salt es un poble que m'encanta, inclus amb la seva "gran diversitat", i potser per aixo.
molts de petonets, sempre
Com a la Marta, la diversitat també em sembla excitant, amb tots els seus problemes, és el present. Potser perquè el meu barri sempre ha estat 'd'acollida forçosa'.
Petons i fins diumenge.
ma germana hi viu, ma cunyada també,
els meus pares tingueren un negoci,
mai he viscut, però el transito quasi a diari.
Que mes puc dir que no sàpigues tu mes be que jo.
Salt es multiracial, però mai deixarà de ser
quelcom del que ha segut sempre.
Historia i cultura.