Un altre cop toca parlar de bermudes

Avui passejava per Girona a les 7 del vespre i teníem una temperatura de 13 graus, no és una temperatura baixa però tampoc excessivament alta, l'abric que portava no em feia cap nosa encara que he de dir que de sota no anava molt abrigat: una samarreta i jersei de cotó. La tramuntana ja havia baixat d'intensitat i això feia que aquesta fos la temperatura de confort real, no més baixa.

De totes maneres a Girona hi ha diferents microclimes, vull dir que pels carrers del Barri vell, estrets i de cases altes, mai es té tan de fred com quan passes per un dels ponts que travessen el riu, llavors sí que ja et pots abrigar bé per la baixada sobtada de la temperatura i l'augment del vent. O a Salt, que acostuma a haver un o dos graus menys que a la capital.

Doncs bé, quan a quarts de vuit anava a buscar el cotxe i travessava el pont de les Peixateries Velles, ha passat pel meu costat un noi d'uns vint-i-llargs anys vestit amb una caçadora de pell negre cordada fins el coll per on li sobresortia la caputxa d'una suadera també negre, sabates negres de canya alta, mitjons que li sortien per sobre de les sabates i unes bermudes per sota el genoll. Imagino que el noi encara tenia la necessitat d'ensenyar els tatoo que portava als bessons de les dues cames que, per cert, no eren de mal mirar.

Realment aquesta és una època en que la gent no sap ben bé com vestir: de dia fa caloreta i de matí i vespres fa fred. Però d'aquí a anar amb el cos ben abrigat i bermudes hi ha un tros llarg. Crec. Quan l'he vist he pensat que avui al blog, tornava a tocar parlar de bermudes.