La invenció de l'Hugo Cabret

La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick (2007), és d'aquelles novel·les que no només es llegeix, sinó que es gaudeix amb intensitat. És és un llibre a mig camí de la novel·la clàssica i de les novel·les gràfiques, amb unes il·lustracions que, de tan senzilles, són d'una bellesa abrumadora. D'aquells llibres que val la pena tenir a la biblioteca personal i recuperar de tan en tan.

La història no pot ser més simple i amb tots els tòpics del gènere: un noiet orfe s'ha d'espavilar per sobreviure en una estació de tren de Paris i, al mateix temps, evitar ser descobert i portat a un centre d'acollida. L'Hugo està convençut que el seu pare li va deixar un missatge abans de morir dins d'un autòmat i està obsessionat en reparar-lo, costi el que costi i hagi de robar les peces que calgui. Un dia, però, es descobert per l'amo de la botiga de joguines on roba totes les peces per l'autòmat. A partir d'aquí farà un descobriment encara molt més important i, el que és millor, amistat amb la neboda del jogueter. 

La novel·la és un magnífic homenatge als pioners del cinema, a Georges Méliès, però també a l'amistat i a la redempció amb la vida a través del cinema.

Comentaris