La meva feina té, a part de les rutines i els mals de cap laborals habituals, episodis en que he de fer investigació històrica i és llavors quan gaudeixo de debò i em passen les hores sense adonar-me'n i em costa sortir a les 3 deixant-ho a mitges esperant l'endemà.
No obstant, hi ha vegades, que aquesta investigació té uns tocs especials, difícils, pel que representen. Aquest és el cas que m'ocupa actualment. No puc donar gaires dades públicament, per raons obvies, però sí que puc dir que és una investigació que em trasbalsa profundament cada cop que hi penso en els 22 noms que cerco. 22 persones executades un cop acabada la Guerra Civil. 22 persones que, fins fa poc eren un número anònim en un lloc anònim. 22 persones entre 23 i 51 anys.
I mentre faig la recerca penso en per què els van matar, en les seves famílies, en quin mal podia haver fet un pagès de 23 anys per ser assassinat. Només queda l'esperança que, gràcies a la tasca de moltes persones, aquestes 22 persones i 489 més, deixaran de ser uns morts anònims.
I tot això mentre els del Tribunal Suprem jutjaran un jutge només pel fet de voler condemnar els crims contra la humanitat comesos pels franquistes que, recordem-ho, eren uns golpistes que van enderrocar el govern legal sortit democràticament de les urnes. Uns franquistes que, encara ara, tenen molt de poder, només cal mirar els diaris i llegir les declaracions de certs personatges menyspreables.
Comentaris
un petó emocionat, Deric.
Hi deu haver molts interessos pel mig,ja que han passat més de 70 anys i encara els costa parlar.
El teu treball ès molt interessant i si amb el teu granet de sorra pots contribuir,millor que millor.
Un petó
petoNassos
ja veus setanta i pico d'anys despres encara molts no sabem on son els nostres familiars.
Els meus tios de 18 i 22 anys, son nomes un reseña en un llibre"Els noms de la guerra".
La familia mai em sabut on estavant enterrats i la seva mare i les seus germans es van anar morint sensa tenir la tranquilitat de tenir els seus morts com a minim localizats.
Terrible.
Avui tocaras la fibra sensible de molta gent.
molts de petonets, sempre
Jo no tinc familiars malenterrats però mai oblidarè la descripció d'una convilatana sobre una fosa comuna que resta muda amb el pas del temps. Als anys 40 era un camp de blat i quan sortien les espigues s'endevinava el relleu dels crims ocults sota terra. Aquesta imatge no me la puc treure del cap. Ànims amb la investigació.