(Relat en 4 parts: 3a. part)
 |
| The Temple Bar, Dublin. Photo by Deric Havien sortit del bar una mica angoixats a causa de la gentada que hi havia dins i perquè al John li havia sentat molt malament el comentari de la seva muller i necessitava pair-ho i, com no, també discutir-ho. Moments abans, quan, per fi, havien decidit descansar en el pub després de voltar amunt i avall tot el dia, mirant botigues per comprar alguna cosa indeterminada que no arribava a entendre per a què la podien necessitar, va la Claire i li diu després d’encendre un cigarret tan tranquil·la, que està cansada de botigues i que si per ella hagués estat, hauria preferit anar a la platja aprofitant que feia bon dia. En John es va quedar astorat: com podia dir-li allò ara? A primera hora del matí, li havia dit que volia anar a pescar al llac amb els seus amics i la Claire, tota ofesa, havia posat el crit al cel perquè, segons ella, ja havien programat anar a comprar tot el dia allò tan important que necessitaven amb tanta urgència i que en John era incapaç de recordar què era. N’estava fart. No podia més. Sempre havia d’aguantar-ho tot, d’empassar-s'ho tot sense replicar. Tenia els nervis a flor de pell mentre ella fumava com si allò fos l’única cosa important de la vida. Havia de posar punt final a aquella història plena de despropòsits i d’egoismes per part de la Claire. Havia de dir-li que s’havia acabat, que la deixava... només calia, però, trobar el moment adequat per fer-ho i, és clar, que ell fos capaç d'arribar al final sense penedir-se abans. - Claire, jo… - va començar a dir. En aquell moment una noia va entrar corrents al pub passant pel seu costat i fent-li una petita empenta i interrompent l'inici del seu discurs. Va mirar-se la noia grassoneta que tenia tanta pressa i es va sorprendre en veure com s’apropava a una taula, feia un petó a un noi i fugir a corre-cuita del bar. Tot plegat va durar menys de trenta segons. Els suficients per ell. - Claire, et deixo. Cap més explicació, ja s’ho trobaria, i va arrencar a córrer darrera de la noia grassoneta sentint-se, per primer cop a la seva vida, lliure. (Capítol final: Història de la noia de la gavardina verda al carrer del Temple) |
Comentaris
Adrennalyn del cabaretdeparaules
Besitos