(Relat en 4 parts: 4a. part)
 |
| The Temple Bar, Dublin. Photo by Deric Les sabates m’estan matant, m’hauria d’haver posat més plana avui que em tocava sortir a fer els encàrrecs de la feina per la ciutat. Encara sort que no fa calor i que el dia, tot i que gris, no amenaça pluja. En aquest sentit estic contenta perquè he pogut estrenar la gavardina verda que em vaig comprar a les rebaixes de Londres. Em queda molt bé i segur que no hi ha cap altra en aquesta ciutat. Estic una mica cansada de les mateixes botigues, que tothom porti la mateixa roba… et compres qualsevol cosa pensant que vas super mona i fashion i descobreixes, horroritzada, que la bruixa de la recepcionista del despatx porta la mateixa brusa que tu. Per això quan hi ha rebaixes procuro fer una escapadeta fins a Londres i comprar-me quatre peces que, segur, aquí no trobaré. Ostres, el Peter al Bar del Temple! Que no em vegi, si us plau, que no em vegi! Però amb qui està? Què fa amb el Andrew? Li dóna uns papers? Pobre desgraciat, segur que li està deixant llegir el seu darrer conte per demanar-li l’opinió i el que no sap és que l’Andrew és un malparit esperant a apunyalar-lo a la mínima perquè es mor de l’enveja, estic segura que sap allò nostre. Dissimularé no sigui cas que miri per la finestra i em descobreixi. No tinc ganes de trobar-me’l després del polvo de l’altre nit i que em digués que estava enamorat de mi. Quina vergonya! Jo que mai abans havia fet sexe amb algú només per fer sexe si no és que sentia alguna cosa especial per l’altre, va i tinc una nit boja, de borratxera, i m’enrotllo amb el Peter només pel sexe i em diu que m’estima! Va ser un polvo fantàstic però no vull una relació amb ell. Només faltaria! Li vaig deixar clar que m’ho havia passat molt bé però que no es tornaria a repetir mai més i que no volia tornar a veure’l. Caram i aquestes dues? Quina pinta que fan amb les jaquetes d’home i els cabells tan curts. Segur que són parella. I ara aquella per què corre? Ostres tu, li ha fotut un petó al Peter! Ah, no! Això sí que no! Vull una explicació ara mateix! Quina cara de sorpresa que posa el Peter, no s’esperava trobar-me de cop i volta davant de la seva taula. No sap si somriure o espantar-se. Primer el petó d’aquella i ara jo aquí. Estic emprenyada, que no ho veus? Eh? No m’havia fixat en els ulls tan tendres que té i… Oh! No he pogut evitar-ho i l’he besat i quins llavis més dolços que té… Decididament la gavardina verda m’ha trastornat. Però m’agrada. - Vols que anem a un lloc més tranquil, Peter? |
Comentaris
a veure, la Claire no fa res quan el seu home se'n va corrent darrera la grassoneta?
I si el tio se'n va empaitant-la... se suposa que l'atrapa?
I la Karen? no s'en va darrere el tio que empaita la seva amiga grassoneta?
En fi, si m'he d'identificar amb algú... segur que a mi em tocaria ser l'Andrew, un malparit envejós, que no deixa de ser el paper de la trista figura i es queda mab un pam de nas.
Decididament em tallaré el cabell.
petoNassos
fantàstic!
Visca els impulsos!!!
Bona semana.
C'est fini? or to be continued....
Filadora, m'encanta "estrujar" les fotos en les que surt gent anònima i imaginar-me històries al seu voltant. Es nota, no?
Pakiba, si per mi fos publicaria tot!!!
Lansbury, ui, deu ser l'única carrera que s'ha fet aquí!
Jordi, qui sap, potser sí que hi haurà un tancament de les 4 històries, aquest cop des del punt de vista del mateix pub, però no sé si l'acabaré publicant aquí o el deixaré per fer un conte de debó.