Història de dues amigues al carrer del Temple

(Relat en 4 parts: 1a. part)

The Temple Bar, Dublin. Photo by Deric

S’havia assegut al costat de la finestra mentre el seu amic li explicava alguna cosa que no acabava de copsar perquè la seva atenció estava centrada en el pub. Hi havia estat centenars de vegades, gairebé cada dia. Era un dels llocs més famosos, fotografiats  i concorreguts de la ciutat. Però no era per això que li agradava aquell lloc de cert aire decadent, amb parets recobertes de fusta ennegrida pel temps i de façana vermella com la sang. No. Li agradava perquè era la història viva del barri i perquè, assegut al costat de la finestra, podia mirar el carrer sense ser vist, la gent observava el local no la gent que hi havia.

Va treure els papers de la bossa, a punt d’ensenyar-li a l’amic per demanar-li la seva opinió quan va veure apropar-se pel carrer dues noies vestides esportivament: texans, samarreta i jaqueta. Es va fixar en la que portava els cabells més curts, pràcticament rapats, caminava amb pas ferm, decidit, mentre explicava alguna cosa d’una forma gairebé casual, com si parlés per parlar, més per ella mateixa que per la seva  companya.

Les noies van passar de llarg i va lliurar els papers al seu amic mentre s’acostava el got de cervesa als llavis. L’amic els va agafar i va llegir el títol “Història de dues amigues al carrer del Temple”.

- Vols dir que tindrà futur aquesta història? – va dir.

En aquell moment li hauria arrencat els fulls de la mà i li hauria fotut un clatellot deixant-lo mig estabornit al pub. Però es va limitar a somriure i a acabar-se la pinta de cervesa negra gairebé d’un glop.

(Proper capítol: Història de dos amics al carrer del Temple)