Cavalls

Viñales, Cuba
M'agraden molt els cavalls, hi tinc una relació especial amb ells: sóc sagitari i cavall en l'horòscop xinès. Però, a part, d'això, trobo que és un animal magnífic, amb molt bona planta, noble i pacient. M'agrada mirar-los directament als ulls. Ho heu provat mai? Feu-ho. Mireu els ulls d'un cavall de tal manera que ell també us vegi i notareu que tenen una gran intel·ligència i que et miren amb pena.

Ahir, per segon cop a la meva vida, hi vaig muntar a cavall, va ser una mica diferent de Cuba, on hi anàvem sols travessant camps i camins a un trot suau. Ahir va ser a Sant Pere Pescador i vam fer, al pas, un camí no gaire bonic però després vam passejar per la platja i la cosa va canviar una mica però no va durar gaire. De totes formes vaig tornar a gaudir molt ("mis posaderas" no tant) i vaig pensar que ho hauria de fer més sovint això de tenir contacte amb els cavalls.

Irlanda

Comentaris

òscar ha dit…
És un dels animals que trobo més bells i nobles però ... m'imposa massa la seva alçada. Potser, per això, no he passat mai del típic pony de la infantesa.

Poruc que és un.
5 de setembre del 2010, a les 14:33
Ferran Porta ha dit…
Està bé això que dius de la seva mirada, Deric; jo també trobo que és una mirada que diu moltes coses.
5 de setembre del 2010, a les 16:50
Pakiba ha dit…
Els cavalls m'agradan molt, son nobles i elegants,pero no he pujat mai, en camell si dues vegades.
Besitos cavall.
5 de setembre del 2010, a les 20:10
Belén ha dit…
Tuve una conocida que tenía un negocio de hipoterapia, que es terapia para niños con problemas motores y psicológicos con caballos. Esos eran espectaculares, tan tranquilos, con tanta paciencia... me maravilló...

Besicos
5 de setembre del 2010, a les 21:45
La abuela frescotona ha dit…
los caballos tienen pena de nosotros¡¡¡
la equinoterapia, muestra la nobleza del caballo.
hermoso escrito
saludos
6 de setembre del 2010, a les 0:35
Anònim ha dit…
Que bonic jo tb monti fa ja uns mesos tinc que tornar va ser una sopresa del meu xic :D es una pasada de veritat
6 de setembre del 2010, a les 11:16
Marta ha dit…
Deric
mai he muntat a cavall, per sort per ells, jajajaja.
I de veritat, no crec que ho façi....Por????, segur,i crec que ells veurian la meva bassarda, millor els deixo tranquils.
petonets, sempre
6 de setembre del 2010, a les 12:52
Isabel ha dit…
Quan els meus fills han estat poc menjadors,sempre ha hagut algú que m'ha aconsellat que els fera unes "bones hamburgueses de carn de cavall"...doncs no ho entenc, per més que m'ho expliquen pense que un animal amb aquesta sensibilitat extraordinaria,capaços de fer un treball tan delicat amb xiquets(com diu Belén)com poden estar criats per a menjar-los.
Es nota que és la teua primera vegada a la foto!!:)
6 de setembre del 2010, a les 16:37
lisebe ha dit…
Fa un munt que no monto a cavall, tot i que ho puc fer si vull tinc un lloc aquí on visc a on fan rutes amb guia amb cavalls, però recordo l'ultima vegada que vaig pujar i el vaig patir despres durant dues setamanes, el cavall es va desbocar i arrancar a còrrer i em va llençar. T'ho imagines? Així que ara li tinc una mica de por, encara que m'encantan i no tinc problemes per apropar-me acariciar-los i donarlis pastagues si cal.. però això de montar... ho deixo.
Tens raó es un animal molt noble i te un gran porte..(m'encantan las fotos que has posat)
Bona setmana amic
Petonets
6 de setembre del 2010, a les 17:16
Bargalloneta ha dit…
l'altre dia passejant en bici per Mollet vaig sentir un soroll estrany... no era possible però per sobre de l'acera hi passava un cavall. Va ser una imtage estranya però a la vegada preciosa.. estic d'acord amb tu els cavalls són juntament amb els gossos , els animals més fidels...
6 de setembre del 2010, a les 17:25
eudald ha dit…
FA molt temps que no munto i no ho he pas fet moltes vegades. M'agradaria aprendre'n, però com amb moltes altres coses... no m'hi poso. La veritat és que jo amb els cavalls m'hi entenc força bé, més que amb moltes persones. També sóc sagitari, hehe, així que puc entendre aquesta teva part més animal, que es pot desbocar però que a l'hora vol ser domesticada... El que no entenc és la lleugeresa com la gent qualifica de noble un cavall, no és que no hi estigui d'acord, eh? però n'hi ha que ho diuen sense saber el que volen dir.
I la que diu això de les hamburgueses, és cert, hi ha cavalls que els crien per la carn. Absurd que li faci pena un cavall, però no una vaca, un xai o un porc!
6 de setembre del 2010, a les 17:56
Isabel ha dit…
eudald,no m'estranya gens que t'entengues millor amb els cavalls que amb algunes persones!:)
El que em fa pena és l'explotació animal, mira per on és un dels principals motius pel que vaig decidir deixar de menjar carn,fa ja quasi 20 anys.
7 de setembre del 2010, a les 10:42
neus ha dit…
a cavall d'un cavall no hi he anat mai, a cavall d'un dromedari i/o camell sí i m'ho vaig passar teta :P

m'agrela veure que has tornat. un petó, guapo!
7 de setembre del 2010, a les 19:21
Publica un comentari a l'entrada