Plasta!

 

Ahir era a la platja amb uns amics, prenent el sol tranquil·lament. Ens havíem posat prop de les roques del penyasegat per aprofitar l'ombra natural dels pins, en un entorn molt agradable i relativament apartat de la massificació de la resta de la platja. A un costat teníem una família amb el seu fill, al darrera un matrimoni, a l'altre costat un noi sol i davant una parella d'homes grans. 

 

En un moment donat s'acosta un altre home i estira la seva tovallola al costat de la parella del davant després de saludar-se. No passa ni un minut que el nouvingut comença a parlar amb una veu de pito i explicant una operació que li havien fet a l'espatlla i el temps de recuperació que va tenir de fer i totes les seves penes i desgràcies.

S'hi va estar un parell d'hores sense callar ni un moment mentre els altres dos només deixaven anar, de tan en tant, un distret monosíl·lab. Fins que, cansats d'aguantar-lo, van desmuntar la paradeta i se'n van anar deixant-lo sol. El plasta no va trigar en captar una altre víctima que l'escoltés. Ens van assabentar de tot, nosaltres i la resta de la platja. Sort que s'estava bé a la platja!