De sopars i escriptors

Un cop l'any algú molt especial fa una petita trobada on ens reunim amics, escriptors, il·lustradors i algun editor. Ahir hi va haver un d'aquests sopars i va ser molt diferent per diverses raons, la més important, la companyia, i també, naturalment, per l'àpat en si.

Són sopars càlids, íntims, on la timidesa inicial es trenca als pocs minuts, sobretot gràcies al bon fer de l'amfitriona, i on podem fer una mica de catarsi i explicar-nos les penes del sector però també es parla de nous projectes, d'idees pendents de desenvolupar i de les diferents "manies" que tenim tots a l'hora de posar-nos davant de l'ordinador o d'una llibreta en blanc. 

A mi, aquestes trobades anuals, em serveixen per carregar piles i per tenir encara més ganes d'escriure i acabar el miler de coses que tinc començades a l'espera del seu torn i penso que m'agradaria tindre molt més temps per escriure, per crear, per... i llavors penso que és un pal que per pagar les factures i la hipoteca s'hagi de fitxar cada dia a les 8 del matí.