L'Escala. Photo by Deric
Em sembla que, en els més de 5 anys d'història d'aquest blog, mai havia estat tan temps sense escriure ni navegar pels diferents blogs amics. Tenia necessitat de desconnectar una mica del món virtual, fer unes petites vacances...
Bé, és cert, no és realment així com va anar la cosa. La veritat és que no tenia temps perquè estava ben atrafegat i absorbit pel treball de fi de graduat i, sobretot, pels exàmens. Per sort ja s'ha acabat. Després de dos anys d'anar amunt i avall, canviant de província cada dia, ja puc respirar i dedicar-me a altres coses.
També hi ha un altre motiu per aquest allunyament virtual i és el següent: quan les coses no van gaire bé, tendeixes (si més no, jo) a abocar-te, a tenir una via d'escapament escrivint pensaments, sensacions i sentiments, com una necessitat imperiosa. Però quan les coses van bé i tens molt a prop algú que t'omple totalment, aquesta necessitat ja no és tan urgent perquè la teva atenció va dirigida cap aquesta persona que et fa gaudir plenament de la vida.
No obstant aquestes raons, no deixaré d'estar per aquí per diversos motius: perquè m'agrada molt aquest món; perquè no vull perdre contactes fascinants que hi ha per aquí; perquè no puc evitar d'expressar-me per aquesta via; i perquè em serveix com exercici i, a l'hora, com estimulador per continuar escrivint històries que algun dia m'agradaria veure en format llibre.
Per tot això, aquest és: El retorn!
També hi ha un altre motiu per aquest allunyament virtual i és el següent: quan les coses no van gaire bé, tendeixes (si més no, jo) a abocar-te, a tenir una via d'escapament escrivint pensaments, sensacions i sentiments, com una necessitat imperiosa. Però quan les coses van bé i tens molt a prop algú que t'omple totalment, aquesta necessitat ja no és tan urgent perquè la teva atenció va dirigida cap aquesta persona que et fa gaudir plenament de la vida.
No obstant aquestes raons, no deixaré d'estar per aquí per diversos motius: perquè m'agrada molt aquest món; perquè no vull perdre contactes fascinants que hi ha per aquí; perquè no puc evitar d'expressar-me per aquesta via; i perquè em serveix com exercici i, a l'hora, com estimulador per continuar escrivint històries que algun dia m'agradaria veure en format llibre.
Per tot això, aquest és: El retorn!
Comentaris
Fantàstic que tinguis altres "coses" on "perdre el temps"! ;-)
Y bueno, yo siempre he pensado que todo el mundo necesita un espacio privado dónde soltarse de vez en cuando, así que haces bien en seguir en contacto con tus espacios virtuales.
Besicos
Una abraçada
Voldria dir-te moltes mes coses pero ja en hi ha prou!!!!! i que consti que et parlo desde el fons del meu cor.
Benvingut de nou!
"Viu i deixa viure" que la vida es molt maca.
Jo, potser sóc un prepotent i tot el que vulguis, però mai he volgut fer mal a ningú conscientment.
Si aquestes paraules surten del fons del teu cor, quina llàstima, perquè és ple d'odi i de rencor.
I em sap greu, de debó, potser perquè aquesta gent que dius tu que va estar en el meu passat la tinc més present del que et puguis arribar a imaginar. I mai, escolta'm bé, mai he apunyalat el meu passat perquè seria com apunyalar-me a mi mateix, a un tros de la meva vida... i seria estúpid fer-ho.
Jo també podria dir-te moltes més coses però com no sé qui ets, no tinc perquè fer-ho... tot i que sé per on vas.
I penso que seràs un gran escriptor!
bentornat
En fin, me alegro que te hayan hecho reír los chistes. Un abrazo y nos seguimos leyendo, crack!!!
PD. Me ha molado que hayas dejado el comentario en catalán. Espero que repitas ;)
En fi, Deric , si aquesta persona et coneix de veritat, sap perfectament que aquestes absurditats escrites amb tota la mesquinesa i covardia del món no tenen cap sentit. I si no et coneix…vaja…quina manera més estúpida d´intentar descarregat la mala llet que porta dins, no? Em vénen ganes de dir..pobret/a..que déu el/la perdoni. És una llàstima que jo, en Déu, no hi crec, què hi farem!
Oblida tan aviat com puguis que hi ha infeliços que no saben què fer de les seves misèries i intenten escampar-les. I recorda, benvolgut Deric, que els que t´estimem som molts, que sempre ens tindràs al teu costat i que farem el possible perquè et sentis bé.
Una abraçada ben forta, nen, i endavant
Xavier
Ben retornat!
Me n'alegro de que fos una absència per excès de felicitat, i la excusa fos tenir a qui somriure de ben a prop. ;-)
Ara no es desentenguis del Facebook. Segur que ho pots compatibilitzar tot plegat.
Un petó de bona nit, "prepotent" meu, i a somiar en angelets, que ja sé jo que en tens de ben macos a prop teu.
Fede recorda que un bon amic sempre et dira la veritat
Un Peto, i saps perfectament qui soc.
Felicitats per haber acavat amb els "deures", i ben tornat.
o enviar-me un correu donant la cara
o fer el que vas dir que havies fet: deixar de llegir el meu blog si és que tan t'ofèn.
I crec que hi han coses que no es fan i diuen des de un bloc i mes si es tracta de temes com aquests.
Així que tant se val amic meu ets el millor !!!!!!!!!!!!!
Molts petonets i endavant les atxes!!
Mejor que no te lea ,así no padecerá.
Tú adelante.
Ja té nassos la cosa... A veure si faràs un rècord de comentaris amb aquest post! hahahaha... Au, prePOTENT meu, tu ara centra't en "allò" que ara t'omple que segur que en trauràs més profit que no pas d'aquests "amics que t'estimen i que ja saps qui són però que no dónen la cara i que no pensen tornar a llegir-te" que pel que es veu només saben deixar anar punyalades. Home... els sagitaris ja ho tenim això d'anar tirant fletxetes, però tenim la punteria al cul! No deixis que facin diana, Deric! petoNassos!
Vull donar les gràcies a tots i totes que heu deixat comentaris i també a tots els que m'heu enviat correus de suport. Han estat moltíssims!
Les coses es diuen amb respecte i per dignitat, amb el nom per davant.
I un bon amic no fa el que tu has fet que ha estat obrir la boca per vomitar verí. Si et mossegues la llengüa segur que ets mor.
Que Déu t'empari si vas així pel món !
Voldria dir-te moltes mes coses pero ja en hi ha prou!!!!! i que consti que et parlo desde el fons del meu cor.