Salt -2


Salt. Camí de les Guixeres, 2006. Foto: TotSalt

Avui a Salt estàvem a –2º a les 7 del matí, just quan he sortit a passejar la gossa abans d’anar a la feina. Feia fred, els cotxes aparcats al carrer estaven glaçats i l’herba del parc tota blanca i cada cop que la trepitjaves feia un “crec” sord.

Quan fa tant de fred tinc una sensació contradictòria perquè per una banda em quedaria sota el nòrdic del llit traient només la punta del nas per mirar per la finestra i saber-me ben calent a casa. Però per un altre costat, m’agrada sortir a passejar la gossa ben abrigat i veure-ho tot ben glaçat. Un paisatge hivernal que, de vegades, fa joc amb el meu interior i d’altres, contrasta amb el foc que sento.

Ho sé, sempre he sigut contradictori. Tampoc és aquest el post que volia fer, avui volia parlar de la societat gironina, però quedarà postergat per una altra ocasió en que, potser, no em senti tan crític amb ella.

Comentaris

Júlia ha dit…
Brrr, quin fred, entenc aquests sentiments contradictoris, he, he.
12 de gener del 2010, a les 9:07
Josep Anònim . ha dit…
Fa fred a molts llocs i a molts cors ; el fred emocional pot arribar a ser glacial i paralitzant , com quan et trobes en una rotonda i no sabs quina sortida has d' agafar , a vegades per què no la veus . El fred emocional és evidentment pitjor que el climàtic . Amb aquesta temperatura emocional s' hi ha d' anar amb cura ; pot arribar a ser autolessiu .
12 de gener del 2010, a les 9:35
estrip ha dit…
a mi a vegades també m'agrada trepitjar la gespa glaçada i passejar fins que algun Sol imponent escalfi la cara.
12 de gener del 2010, a les 10:12
neus ha dit…
ooooooooh... i tu saps on puc fer aquest ritual (sense gossa, que no en tinc :() a Girona? com enyoro passejar-me per sobre l'herba glaçada!
I tant bé que s'està sota el nòrdic! ;)
12 de gener del 2010, a les 10:13
Striper ha dit…
Crec que tots tenim dia i nit es natural.
12 de gener del 2010, a les 10:33
Sufur ha dit…
Uo también tengo sentimientos contradictorios acerca del frío... me gusta saber que está ahí fuera y salir a sentirlo un rato, luego volver a casa y encontrarla caliente y acogedora.
12 de gener del 2010, a les 11:18
òscar ha dit…
El glaç i fred també és present en moltes societats. Desconec si la gironina és una d'elles, la veritat.
12 de gener del 2010, a les 12:44
lisebe ha dit…
Dons noi, jo no tinc mes remei de estar al llit amb un virus intestinal però m'hagues agradat estar per plaer no amb febre i dolors. I sí aquí també fa un fred de mil demonis.

pPetonets Deric
12 de gener del 2010, a les 13:05
Bargalloneta ha dit…
a mi m'encanta el fred!!!
12 de gener del 2010, a les 15:48
Estyc ha dit…
uffffffffff quin fred, que bé s´esta sota el nórdic.
12 de gener del 2010, a les 19:49
Jordi ha dit…
Quina sort no ser monotemàtic ni unidireccional. Contradictori no es sinonim d'incoherent: que t'agrades dormir sobre l'herba congelada i estar sota el nòrdic a ple estiu. ;-)

Oda a l'hivern ara que almenys el dia creix.
12 de gener del 2010, a les 20:05
Sergi ha dit…
Millor respira abans de dir algunes coses, per no dir-les en calent. O mira la foto a veure si et refredes una mica. Parlar de la neu sempre fa més bonic, oi?
12 de gener del 2010, a les 20:08
Ferran Porta ha dit…
Aquesta anàlisi de la societat gironina promet ser interessant; em mantinc a l'espera de llegir-la, amb ganes!

Mentrestant, fas bé d'aprofitar aquests paisatges bonics, Deric; això no es veu cada dia.
12 de gener del 2010, a les 22:02
Belén ha dit…
Yo no creo que sea contradictorio... el frio (como el calor) es para hacer lo que a uno le de la gana!

Besicos
13 de gener del 2010, a les 8:02
Publica un comentari a l'entrada