Photo by Deric
Quan em pensava que havia agafat la sortida correcte de la rotonda on em trobava donant voltes, de cop i volta i per sorpresa meva, em vaig adonar que aquell no era el camí i vaig haver de fer mitja volta.
Estic cansat de girar i girar. Estic cansat de no veure la sortida per enlloc. Estic cansat de que el meu cap digui una cosa i el meu cor una altra. Estic cansat de no saber estimar. Estic cansat de saber què vull. Estic cansat d'aquest sentiment que m'esborrona l'ànima i no em deixa veure clar, de la boira instal·lada en el meu cor. Estic cansat d'estar perdut. Estic cansat d'estar cansat.
14 anys de camí conjunt són molts i es fa difícil, molt difícil, de deixar-los enrere sobretot quan encara queda una certa estimació. És molt difícil esborrar tots aquells anys, totes aquelles experiències, alegries i tristeses, i no dubtar i voler que les coses haguessin anat diferent. És molt difícil tancar una etapa quan sents que ja està tancada però t'hi resisteixes a fer-ho i no saps per què.
Estic cansat de girar i girar. Estic cansat de no veure la sortida per enlloc. Estic cansat de que el meu cap digui una cosa i el meu cor una altra. Estic cansat de no saber estimar. Estic cansat de saber què vull. Estic cansat d'aquest sentiment que m'esborrona l'ànima i no em deixa veure clar, de la boira instal·lada en el meu cor. Estic cansat d'estar perdut. Estic cansat d'estar cansat.
14 anys de camí conjunt són molts i es fa difícil, molt difícil, de deixar-los enrere sobretot quan encara queda una certa estimació. És molt difícil esborrar tots aquells anys, totes aquelles experiències, alegries i tristeses, i no dubtar i voler que les coses haguessin anat diferent. És molt difícil tancar una etapa quan sents que ja està tancada però t'hi resisteixes a fer-ho i no saps per què.
M'agradaria tenir una bareta màgica o una fada madrina que em digués què he de fer, però això , de moment, no existeix, i mentrestant, jo continuaré perdut.
Comentaris
aquella tartana que veus darrera teu en las rotondas, soc jo.
Entenc molt bè la sensacio que descrius, i es molt dificil trobar el cami correcte, a mes mai sabras si el que agafas sera el correcte, pro sempre es millor que no fer res.
Tu que pots, fes-ho.
petonets
Nada de lo que pueda decir va a servirte, porque nadie escarmienta en cabeza ajena, y lo que a cada uno le ha podido servir para solucionarlo a ti te puede sonar a chino...
Pero eso sí, el vértigo se pasa, así que paciencia.
Un abrazo.
Però crec que és millor acabar amb les coses quan funcionen i es comença a veure que el model s'esgota que no pas deixar que esllangueixi per ella mateixa, perquè aleshores el regust que et deixarà quan hi pensis d'aquí un temps seria negatiu.
No queda més remei que seguir endavant... i a vegades cal agafar un camí pedregós que no una autopista perfectament asfaltada...costa més, però la satisfacció d'haver arribat a un punt per un mateix és màxima.
Ànims! I si trobes la vareta GPS me la passes també!
Ni busquis sortides de la rotonda , perquè vagis allà on vagis , decideixis el que decideixis fer , sempre estaràs allà mateix , aturat en punt mort , que ets tu , que sóc també jo , que és aquell de més enllà que també ha deixat un port enrere .
Disculpa la duresa , però la cosa és així .
Estic en una situació molt i molt semblant a la teva , i el patiment és enorme . Ningú ens pot ajudar . Estem sols . Podem dissimular la nostra tristesa en públic però sabem amb quin horror vivim aquest tràngol .
Però no oblidis que amb el temps , les sortides van apareixent ; un dia sortiràs , coneixeràs una persona , t' atreurà el seu perfum i la seva mirada , t' agradarà la seva camisa ; fins i tot , li aguantaràs una mirada . Recordes el que un dia et vaig dir ? El drama de l' amor , no és la mort ni la desaparició ; és la indiferència en que tot acaba quan apareix una alternativa .
Un petó . T' aprecio malgrat el poc contacte mantingut .
És dur aquest post...
Dilluns et donaré una abraçada! si m'ho permets :)
Quisiera también tener en mi mano esa "bareta magica" para poder ayudarte y decirte sin equivocarme que camino tomar,pero como es imposible te deseo que tomes el que tomes sea el más feliz para tí
y no digas que no sabes "estimar" pues se ve que todo te pasa por el contrario de lo que tu piensas.
Quisiera desearte todos mis más buenos deseo y te mando un abrazo desde la distancia.
Però... no cal esborrar les experiènccies passades tot i que faci mal recordar-les. El dolor s'esfumarà i serà bonic reviure-les a la memòria.
Una abraçada!
No sé com trobar el camí, no puc ajudar-te, malauradament. Només sé que hem de continuar circulant, prement l'accelerador, i confiar i creure que més aviat que tard trobarem el senyal que ens torni a posar en la pista correcta.
Una abraçada, Deric, i ànims.
Una abraçada!