Moniatos


Foto Google

Estic desganat, tot i així, quan sento la seva olor dolça i veig el seu color taronja, no puc evitar que se'm faci la boca aigua i desitgi fotre-li queixalada.

Un dels millors plaers de la tardor i un dels motius que m'agrada que arribi (un altre motiu i plaer són els panellets!)

Comentaris

kweilan ha dit…
Boníssim tot el que dius i jo afegeria els caquis i les magranes. Fruites característiques de la tardor...i coincideixo amb tu en que m'agrada la tardor per elles.
Sergi ha dit…
Doncs mira, jo dels moniatos en puc prescindir, aquest any ni els vaig tastar, però de les castanyes i els panellets no, eh!
Marta ha dit…
Deric
que bons, i aquets tenen una pinta magnifica.
Aquet any el panellets ni els he probat, de moniatos si que en faig, per cert has probat els xips de moniato, bonisssssiiiiiiims.
petonets i ánims.
Anònim ha dit…
MMMM som la meua perdicio m'encanten, aixo i la Carabassa torra. MMMM i les castanyes i les panolles i ... mmm que bo es tardor Un bes
Andrea. ha dit…
Jo fa anys que no provo ni les castanyes, i menys els panellets, (maleida alèrgia).
Això si a casa, sóc la unica a qui li agraden els moniatos...

Petons
Josep Lluís ha dit…
Moniatos, castanyes, panallets.....mmmmm

Aquestes tradicions dolces m’atrauen, m’hi quedo enganxat com a una tela d’aranya. Per cert, puc tastar els que tens aquí?...
Striper ha dit…
Quina pinta mes bona tenen.
eudald ha dit…
si.. sí, tu alimenta't bé...
compte amb els panellets que engreixen moooolt!
Jo, de castanyes n0enganxo sovint tot l'any... Els panellets en menjo algun per que no sigui dit, les carbasses me les dónen i el moniato el faig sovint!
Cesc Sales ha dit…
Doncs jo em quedo amb les castanyes!!
merike ha dit…
Tenim marzipan el febrer.
Hi ha un panet especial per al nostra "Carnaval" LASKIAINEN. laskiaispulla

Aquí si tenim neu, la gent té diversió amb els trineos fora en els turons con_el_trineo

Els monietos no m'agraden:-) Castanyes cap conegudes.
No augmenta al meu país,
el comestible.
Josep Anònim . ha dit…
Al meu petit país , en diem "moniatos" , amb M . No se si és la tot correcte dir-ho així , Moniatos . Però tinc una clienta que quan en fa, sempre m' en porta un acabat de fer , i tant em fa la feina que tingui acumulada ; em tanco dins del magatzem i m' el menjo sencer , i a vegades fins i tot amb la pela ! Ja pot vindre la fi del món i el 2012 , quan ningu em treu aquest petit plaer .
Belén ha dit…
Te vas a reír, pero no los he probado en la vida!!!

Tendré que ir a Catalunya y probarlos mmmmmm

Besicos
lisebe ha dit…
I qui no!! Jo els faig al forn amb canyella i després els hi faig un caramel per sobre i están bonissims..! I ja no diguem els panellets, que portan molta feina a fer i se'n van en un no res..

Petonsssss
Anònim ha dit…
A mi fa quatre anys que hem va canviar el gust i em vam començar a agradar els moniatos, i ara m'encanten¡
L'altre a la feina em van convidar a uns panellets fets a mà i estaven bonissims¡¡¡
ddriver ha dit…
avia'm si ve una mica de fred i vindra mes de gust menjar-ho
Sufur ha dit…
¡Qué hambre! :-)
estrip ha dit…
ummm, si fan molt bona pinta, i a més aviat és hora de dinar...
Anònim ha dit…
a mi m'encantan,que bons,i aquets que dolços tenan que ser.
Ferran Porta ha dit…
He arrufat el nas, m'ha arribat la flàire de moniatos, de panellets... i m'ha dut fins a casa teu, Deric!

Compartim-ne uns quants? A mi em xiflen!

Bona tardor.
Júlia ha dit…
Dels moniatos i castanyes m'agrada més l'olor que el gust, fins i tot, mmmm, hauríem de poder fer posts amb aroma...
Bargalloneta ha dit…
doncs mira!!! a mi els moniatos no em diuen res!! però les castanyes i les magranes m'encanten!!
Déjà vie ha dit…
doncs et pots creure q encara no he vist ninguna castanyera akst any???
Met ha dit…
Doncs a mi no m'han dit mai res els moniatos... I ara què hi penso tampoc les castanyes ni els panellets... però aquesta últims sí que me'ls foto... amb una mica de moscatell, és clar! :p
jomateixa ha dit…
Quina bona pinta, crec que vaig a posar-ne un parell al foc ara mateix...
bajoqueta ha dit…
Jo sóc més de castanyes, però enguany res de menjar-ne perquè amb la meua panxa mig mig no me vaig fiar (és que quan començo no paro i llavors me fan mal :))