Aquesta setmana me l'he passat a Barcelona aprofitant que encara tinc vacances i he començat les classes per, d'aquesta manera, no haver de fer tants viatges amb el cotxe Salt-Bellaterra-Salt i estalviar una mica de benzina i de peatges, i amb l'excusa de passejar la gossa, m'he donat unes bones voltes pel que havia estat el meu barri.
Ha canviat tant de quan jo hi vivia que està irreconeixible. Abans no m'hi agradava viure, el trobava un barri lleig, suburbial, massa allunyat del centre, massa allunyat de tot arreu. Quan anava a l'escola, després a la universitat o quedava amb els amics em tocava fer un llarg trajecte amb metro, que odiava.
Sortir a passejar pels voltants de casa era impensable, hi havia carrers sense asfaltar, solars plens de brutícia, voreres estretes i amb cotxes aparcats a sobre, poques botigues... això sí, dos cinemes de barri fantàstics on podia recuperar les pel·lícules d'estrena que em perdia i on anàvem els divendres o els dissabtes al vespre amb els entrepans del sopar que ens menjàvem en el descans entre les dues pel·lícules del programa doble. Allà vaig veure totes les de Bud Spencer i Terence Hill o les del James Bond o la saga completa d'Star Wars, fins i tot, els clàssics d'en Tarzàn.
Sortir a passejar pels voltants de casa era impensable, hi havia carrers sense asfaltar, solars plens de brutícia, voreres estretes i amb cotxes aparcats a sobre, poques botigues... això sí, dos cinemes de barri fantàstics on podia recuperar les pel·lícules d'estrena que em perdia i on anàvem els divendres o els dissabtes al vespre amb els entrepans del sopar que ens menjàvem en el descans entre les dues pel·lícules del programa doble. Allà vaig veure totes les de Bud Spencer i Terence Hill o les del James Bond o la saga completa d'Star Wars, fins i tot, els clàssics d'en Tarzàn.
Durant molt de temps desitjava viure en un altre barri i somiava en independitzar-me i llogar-me un piset a l'eixample o al casc antic però quan va sortir l'oportunitat no va ser a Barcelona i, sorprenentment pel barcelonauta que jo era, em vaig traslladar a Girona deixant enrere la meva estimada i enyorada ciutat.
Temps després el barri va començar a canviar: es van eixamplar voreres; es van plantar arbres; va aparèixer un parc enorme; una zona poliesportiva molt complerta; un centre d'oci amb gimnàs, bolera, restaurants i cinema; un gran hotel; un Corte inglés...
Ja no era aquella zona suburbial. Poc a poc es convertia en un lloc bonic, un lloc on és agradable viure, un lloc on no m'importaria tornar-hi si hagués de viure a Barcelona de nou.
Ja no era aquella zona suburbial. Poc a poc es convertia en un lloc bonic, un lloc on és agradable viure, un lloc on no m'importaria tornar-hi si hagués de viure a Barcelona de nou.
Comentaris
La gent que viu fora de Barcelona, barcelonina o no, normalment despotrica de la ciutat, sistemàticament.
Tu has estat franc, no t'agradava abans, i tenies motius, però reconeixes els canvis i has canviat d'opinió i te'n felicito!
Petons!
Barcelona m'estressa, però està bé saber que hi ha zones de la ciutat on és agradable viure. Sóc "exbarceloní", jo, i francament, avui per avui només podria tornar-hi si fos a un lloc semblant al que descrius.
STRIPER, això està molt a prop de Sant Andreu.
FERRAN, l'Hereu no té res a veure amb tot aquest canvi, ni tant sols el Clos, ja va començar abans. Crec que l'Hereu és el pitjor alcalde que ha tingut la ciutat en molts anys, tot el que es fa ara és herència d'abans.
EL POST NO VOL SER NI ÉS UN PAMFLET A FAVOR DE L'HEREU!!!!
És, simplement, un reconeixement i un homenatge al meu antic barri.
Tenim una ciutat que no ens l'acabem... llàstima que els seus dirigents no estiguin a l'alçada...
Demà vindré a passejar per Salt a la fira del cistell!
Una abraçada!!!
La veritat és que em va agradar alguna cosa que vaig vore.
Lo bo que té Barcelona és que foten 40.000 obres però transformen barris en llocs molt agradables :)