Nus de la Trinitat, Barcelona. Foto google.
Hi ha vegades que la vida es converteix en un encreuament de camins i no sempre està gaire clar quin és el que s'ha d'agafar per arribar a bon port.
Jo, quan condueixo i no sé quina direcció he d'agafar i hi ha una rotonda, començo a donar voltes fins que ho aclareixo. Però de vegades passa que s'ha de donar més d'una volta per saber-ho i acabo ben marejat.
Actualment la meva vida és així: una amalgama de camins i no sé quin he de triar. L'únic que sé és que només hi ha un de correcte i infinites possibilitats d'equivocar-me i tinc por de no encertar-la.
Jo, quan condueixo i no sé quina direcció he d'agafar i hi ha una rotonda, començo a donar voltes fins que ho aclareixo. Però de vegades passa que s'ha de donar més d'una volta per saber-ho i acabo ben marejat.
Actualment la meva vida és així: una amalgama de camins i no sé quin he de triar. L'únic que sé és que només hi ha un de correcte i infinites possibilitats d'equivocar-me i tinc por de no encertar-la.
Camí de les Deveses de Salt a Bescanó. Foto F. Mayol
Per això fa gairebé dos mesos que vaig donant voltes a la rotonda imaginària en que s'ha convertit la meva vida fins que sàpiga quin és el camí, correcte o no, però sí l'adequat per mi.
El problema és que ja m'estic començant a marejar i encara no l'he trobat ni sé on trobar el mapa que m'orienti en la direcció correcte.
El problema és que ja m'estic començant a marejar i encara no l'he trobat ni sé on trobar el mapa que m'orienti en la direcció correcte.
Comentaris
La vida és com un joc en el qual hi ha voltes que s'encerta i altres que no. Però si mai ho intentem, mai ho sabrem.
I sinó pensa en tot el temps que has ocupat estant "ratllat" per les decisions que has de prendre. El podries haver aprofitat per a divertir-te i gaudir de la vida, que només hi ha una!
Una abraçada i obri els ulls!
Una abraçada orientadora.
I no sabràs si el camí és equivocat fins que hi entris... és això la vida, equivocar-se a vegades.
Ànims i petons.
Noi, més val que no provi de donar-te cap consell, perquè em sembla que estic ben bé com tu, has trobat una manera d'expressar-ho que a mi no se m'havia acudit, ves per on.
Només dir-te que espero que no duri massa, que trobis un camí o els que siguin, però que la sortida sigui a la propera volta que donis. Ànims!
L'únic camí que no porta a ninguna banda és la rodona, per cert...
Ánimo :)
una abraçada!
Besicos
Una abraçada ben forta
Te comprendo porque me ha pasado algunas veces lo mismo. Al final me consuelo pensando que:
1) No es un camino equivocado, sino que es otra manera de llegar a donde quería
2) Que todo tiene cosas buenas y malas (hasta lo que parece equivocado).
Prenguis la que prenguis, no et giris ni pensis què hauria passat si haguessis triat una altra opció!
petonets!