Quan agafes un llibre d'un premi Nobel tens dues sensacions: o que anirà sobre un tema feixuc, o que estarà molt ben escrit i utilitzant un llenguatge molt culte. En qualsevol dels dos casos penses que costarà de llegir.
Una benedicció no és un llibre fàcil però tampoc reuneix cap de les dues sensacions ateriorment descrites. Toni Morrison fa servir dos llenguatges diferents en la novel·la: el dels esclaus, amb totes les seves deficiències lingüístiques i el de la narradora de la història. Però tots dos es llegeixen prou bé com perquè el llibre passi ràpid.
Una altra cosa és el tema: Una benedicció és un llibre de dones, un llibre que parla dels primers anys de l'esclavisme, però no només dels esclaus africans sinó també de com s'esclavitzaven els nadius americans i, fins i tot, gent blanca per motius de deutes o delictius. Parla de l'integrisme religiós dels colons del "Nou món" i dels sentiments de qui es veu privat de la llibertat i que ha de lluitar per continuar tenint el convenciment que no és un salvatge, com li diuen els Senyors, sinó un ésser humà.
En aquest sentit és un llibre dur, sense concessions, sense donar la raó a uns en detriment dels altres, sense bons i dolents, i això és el que el fa més real, més colpidor.
Una benedicció no és un llibre fàcil però tampoc reuneix cap de les dues sensacions ateriorment descrites. Toni Morrison fa servir dos llenguatges diferents en la novel·la: el dels esclaus, amb totes les seves deficiències lingüístiques i el de la narradora de la història. Però tots dos es llegeixen prou bé com perquè el llibre passi ràpid.
Una altra cosa és el tema: Una benedicció és un llibre de dones, un llibre que parla dels primers anys de l'esclavisme, però no només dels esclaus africans sinó també de com s'esclavitzaven els nadius americans i, fins i tot, gent blanca per motius de deutes o delictius. Parla de l'integrisme religiós dels colons del "Nou món" i dels sentiments de qui es veu privat de la llibertat i que ha de lluitar per continuar tenint el convenciment que no és un salvatge, com li diuen els Senyors, sinó un ésser humà.
En aquest sentit és un llibre dur, sense concessions, sense donar la raó a uns en detriment dels altres, sense bons i dolents, i això és el que el fa més real, més colpidor.
Comentaris