A la Tribu de les llunes no li va importar gaire que al final la Lluna fos creixent i es pongués a quarts de dotze i que el planeta Mart fes el seu acte de presència com sempre, és a dir, petit-petit.
I no va importar perquè ells van penjar les seves dues llunes particulars del seu cel i així van poder celebrar la festa de La nit de les dues llunes amb un gran sopar ple d'amics, tots vestits de blanc, amb uns aliments cuinats amb molt d'amor; begudes de la terra; llaminadures excel·lents; deliciosa sopa de meló de barana; pastissos i rituals per recordar que estan vius i és estiu i és temps de ser feliç.
Ser feliç encara que de vegades costi, que sembli que el futur és ben negre. Però no, el futur ha de ser blanc (com els vestits de la tribu), alegre, esperançador, ha de ser un repte que ens ha d'ajudar a tirar endavant, sempre endavant...
I no va importar perquè ells van penjar les seves dues llunes particulars del seu cel i així van poder celebrar la festa de La nit de les dues llunes amb un gran sopar ple d'amics, tots vestits de blanc, amb uns aliments cuinats amb molt d'amor; begudes de la terra; llaminadures excel·lents; deliciosa sopa de meló de barana; pastissos i rituals per recordar que estan vius i és estiu i és temps de ser feliç.
Ser feliç encara que de vegades costi, que sembli que el futur és ben negre. Però no, el futur ha de ser blanc (com els vestits de la tribu), alegre, esperançador, ha de ser un repte que ens ha d'ajudar a tirar endavant, sempre endavant...
Comentaris
Besicos
Ni la Lluna ni Mart deixen indiferents .
Una simple ullada a l' extrem de la Via Làctea on visc a prudencial distància , així m' ho demostra .